Una obra creada expressament per a dues actrius en concret, Bárbara Lennie i Irene Escolar, i que parla de dos éssers «sortits del mateix cos però profundament dispars». Així podríem definir a grans trets Hermanas (Bárbara e Irene), l’última obra del dramaturg francès Pascal Rambert, qui fa tot just una setmana i mitja presentava al Teatre Principal una altra de les seues peces teatrals més celebrades, Ensayo.
El teatre de Rambert torna de nou a Castelló, però en aquesta ocasió ho farà al Teatre Municipal de Benicàssim i serà el proper diumenge, 17 de febrer, a les 19.00 hores. No cal dir que gaudir de la dramatúrgia de l’autor francès en un mateix mes (com és aquest mes de febrer) és una cosa que pocs poden dir, però gràcies a una bona gestió cultural, tant de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) com del ajuntament benicassut, fan que això sigui possible.
I què es va a trobar l’espectador en aquesta nova història signada per Rambert? Segons sembla, la idea d’escriure una peça teatral expressament per a aquestes dues actrius va sorgir després de la col·laboració en 2015 entre el director i Lennie amb l’èxit de La clausura del amor, el seu primer treball junts.
«Quan vam fer La clausura del amor vaig tenir clar que volia escriure una obra específicament per Bárbara Lennie. Va ser molt abans de pensar en la versió francesa. Volia que fos una història molt potent entre dues germanes i fer-ho també amb Irene Escolar, a la que vaig veure i em va encantar a Blackbird, em semblava perfecte», explicava el propi Rambert en una entrevista on afegia que escriure per Bárbara li surt« de manera natural».
Certament, el nom de Bárbara Lennie en el món de la interpretació ha anat cobrant cada vegada més protagonisme. amb un Goya a la millor actriu (pel seu paper a Magical Girl, de Carlos Vermut), i sent reclamada pels grans cineastes del país. El seu poder interpretatiu està fora de tot dubte, com bé va saber veure en el seu moment Pascal Rambert. És més, l’autor i director teatral assegura que «és fàcil captar la seua energia, entrar-hi. Habitem el mateix país. M’alegra molt retrobar-me amb ella, amb el seu treball únic i la seua presència i llenguatge tan plens de talent».
Rambert reconeix que també esperava amb impaciència treballar amb Irene Escolar. «L’he vist com un felí. Amb un cos ultra fi i graciós, però amb alguna cosa que està esperant per mossegar-te», explicava. D’aquesta manera, el creador francès ha escrit i dirigit per primera vegada un text dramàtic per a quatre actrius: en castellà per Lennie i Escolar, i en francès per les actrius Marina Hands i Audrey Bonnet. «He escrit Hermanas tenint al mateix temps davant els meus ulls les veus i els cossos d’actrius espanyoles i franceses. Encara que fossin només dues germanes, eren quatre cossos i quatre veus les que nodrien la meua escriptura», indica. Però, de què va aquesta obra que es representarà a Benicàssim després de triomfar al Teatre Kamikaze de Madrid?
Hermanas presenta una història dialogada que parla no només de l’odi entre dos membres d’una mateixa família sinó també de l’amor i la comunicació que resisteix a les relacions fraternals.
PERSONALITATS DIFERENTS
«Bàrbara és una dona que es dedica a l’àmbit social, compromesa amb el món en què viu, militant i pel que veiem en la funció, s’ha construït una personalitat arrasadora i forta per trobar un lloc on viure a gust de cara a els altres. És una dona de món, de terra i de lluita», assenyala la mateixa actriu Lennie. Per la seua banda, Escolar parla d’Irene com una dona fràgil i «temperamental». «És una periodista d’èxit tot i que també té una vinculació amb l’àmbit social com la seua germana. És una bomba d’emocions i de dolor amb una ferida oberta molt forta que la porta a tenir comportaments mitjà violents i que se surten del que hauria de ser», afegeix.
Pel que fa a la relació entre totes dues, les dues actrius la defineixen com «enquistada». «Hi ha hagut un fet concret que és el que desencadena tot i és una relació molt complicada en què els costa molt vincular des de l’amor i des de la tranquil·litat. És un vincle que les convulsiona i que no les permet acceptar a l’altra com és. Tenen dues visions del món radicalment oposades. És una funció en aquest sentit molt política», postil·la Lennie.
En l’obra es tracten temes molt dispars i alhora actuals com la responsabilitat com a individu en una societat, el paper que té la classe benestant pel que fa a la no acomodada, del problema dels refugiats, del problema de la immigració, de la vellesa i què fer amb una societat que envelleix, de l’ésser humà en la seua responsabilitat amb la vida, de la immediatesa de les notícies, de la necessitat d’estar presents en les xarxes i del cúmul d’opinions... Una peça teatral potent, molt potent, que cal veure.
