Malgrat l’important que és la música en les nostres vides, no sempre trobem literatura que analitze i desglosse als autors que ens acompanyen cada dia. El periodista madrileny Carlos Pérez de Ziriza, una de les plomes més brillants i que és capaç de plasmar els sentiments que evoquen en el públic els artistes i les cançons, reflexiona en els seus articles i en els seus llibres sobre un element tan efímer i, a la vegada, tan summament transcendental com és la música.
Ziriza acaba de presentar en societat Història del pop rock valencià en 75 noms essencials, «un recorregut històric per seixanta anys del pop i el rock a la Comunitat Valenciana a través de les 75 estrelles fonamentals, des de Bruno Lomas fins a la Plata, des de l’any 1960 i fins al 2020».
Dins d’aquesta galeria comentada de veus il·lustres, editada per Grup Sargantana, el mateix autor subratlla el paper més que ressenyable del esmentat Bruno Lomas, Los Huracanes, Eduardo Bort, Glamour, Bustamante, Los Auténticos, Seguridad Social, La Habitación Roja i Gener, entre d’altres..
Des de Morcillo a Carles Santos
I en la nòmina d’imprescindibles de la província de Castelló, Ziriza destaca les aparicions, i posa en valor a «Los Auténticos, pel seu excel·lent accent pop; a Morcillo per ser una figura cabdal; a Los Romeos pels seus dos fantàstics discos i ser el punt de partida per a tot el que ha fet després Pat Escoin; a Les Deeses Mortes per la seua singularitat; a Shock Treatment per ser una de les millors bandes de punk rock de tot l’estat i, finalment, a Carles Santos per la seua genialitat».
En ser preguntat sobre si la música valenciana està, en conjunt, infravalorada dins del panorama nacional, l’autor de l’obra explica que «en realitat crec que no té el reconeixement que mereix, excepte en casos puntuals, la majoria dels quals són ja de fa anys, com a Seguridad Social, Presuntos Implicados, La Habitación Roja o Nino Bravo, com principals exponets».
Concepte ‘inclusiu’ de rock
El periodista també emfatitza que la seua recopilació és fruit «de la humilitat i sempre entenent el rock, que tan clarament ve enunciat en el títol, des d’un punt de vista el més ampli possible. Tal com sempre ho hem entés». En aquest sentit, assenyala que «no em referisc només a rock de guitarres, perquè hi ha progressiu o hard rock, passant pel punk, però també folk, country, música electrònica, hip hop, cançó d’autor, synthpop i fins a jazz o la música contemporània.
Així, en aquest llibre, tal com compte Ziriza, «els grups i solistes mostren, cadascun a la seua manera, des de Bruno Lomas a la Plata, tot el que les comarques valencianes han projectat musicalment a l’exterior: una manera de ser, una manera de sentir, una manera de reflectir els nostres senyals d’identitat a través d’aquest llenguatge universal».
L’obra, a més, constitueix un document musical molt valuós, ja que l’existència de publicacions similars es remunta a una referència de fa 16 anys, tal com explica l’autor: «Només hi ha un llibre de la mateixa temàtica, de fa 16 anys, i aquest és més sintètic, més visual, no tan enciclopèdic, però pot ser que sí més modern». Per tot això, aquesta obra satisfarà als qui desitgen conéixer l’essència musical valenciana, ja que en ell trobaran tant «pop, rock, hip hop, jazz, electrònica, folk i fins a desenes d’estils facturats al territori de la Comunitat Valenciana, abordats amb criteri i amb una voluntat de perspectiva històrica».
Terra de festivals
Ziriza, abans de l’arribada de la pandèmia de coronavirus, era un assidu als principals festivals musicals que se celebren cada estiu a Castelló, un conjunt d’esdeveniments que la província sí ha sigut capaç d’exportar fora de les nostres fronteres: «De fet, crec que Castelló ja te les seues senyes d’identitat prou clares i és fonamental, una vegada aconseguit això, preservar-les en el temps».
Cal recordar que el periodista madrileny, acumula una dilatada trajectòria en premsa escrita, revistes especialitzades, ràdio i televisió. A més, compta en el seu haver amb llibres com les guies sobre Morrissey y los Smiths (Inmortal luz del norte) i R.E.M (El reverso del sueño americano); o l’assaig Fragmentos de una década. Tendencias, transformaciones y claves del rock del nuevo milenio.
També ha signat tres volums històrics sobre l’escena de l’indie y el rock alternatiu, el power pop, la new wave i la música disco. Finalment va publicar al 2019 l’obra amb tints autobiogràfics No olvides las canciones que te salvaron la vida. Una crónica generacional.
