Cada nou llibre de l’escriptor castellonenc Manuel Vicent és un esdeveniment. L’autor de la Vilavella és un dels grans articulistes i narradors espanyols de les últimes dècades, com així ho demostren els seus èxits a nivell professional amb les seues novel·les o recopilacions dels seus textos periodístics.
Vicent mai s’ha mossegat la llengua a l’hora d’expressar la seua opinió sobre l’actualitat del nostre país, com el demostren les seues últimes declaracions sobre l’«espectacle» que els polítics espanyols ofereixen en el Congrés dels Diputats i que titlla de «tòxic» i «obscè». Així mateix, a aquesta mirada incisiva del present social i polític, ha de sumar-se la seua capacitat per a construir històries amb un cert aire de nostàlgia sobre un passat glamurós. Ja ho va fer amb Brigitte Bardot a León de ojos verdes (Alfaguara), aquest retrat sobre el mític hotel Voramar de Benicàssim que és al seu torn un sentit homenatge a aquesta època de l’adolescència. I ara torna a aconseguir aquest efecte amb Ava en la noche (Alfaguara) , una història ambientada a l’Espanya dels primers anys 60 en la qual, a través d’un jove aspirant a cineasta, retrata el contrast entre les nits de glamur en un Madrid visitat per estrelles de Hollywood i la ciutadania immersa en la repressió de la dictadura franquista, però que comença a veure els primers vents de canvi.
David Arnau és el protagonista, un jove que abandona la seua ciutat natal al Mediterrani per a establir-se a Madrid i complir un somni: conèixer a Ava Gardner i convertir-se en director de cinema.
El mateix Vicent va veure una vegada a Ava Gardner, recorda, en aquell Madrid, encara que l’actriu ja no era aquesta «presència explosiva» en la nit, aquesta que busca sense èxit el protagonista de la seua novel·la.
Retrat d'una època
Així, explica Manuel Vicent, ha utilitzat a Ava com a «cimbell» per a descriure aquest món, en el qual els madrilenys veien la llibertat «de prop», però exercida per uns altres, aquestes estrelles gairebé irreals que rodaven pel·lícules a Espanya i gaudien de festes nocturnes.
Perquè a més de Ava Gardner, formaven part d’aquestes nits Tyrone Power, que va morir a Madrid sorprenentment mentre rodava una pel·lícula; Orson Welles, que va treballar durant diverses dècades a Espanya, Sophia Loren, Frank Sinatra, Charlton Heston, Llana Turner, Gary Cooper, Rita Hayworth... i Bette Davis, de la qual Vicent relata una de les anècdotes més curioses.
Perquè en 1958, Bette Davis va amenaçar al productor Samuel Bronston amb abandonar el rodatge si no acomiadava a l’encarregat dels menjars, incapaç de subministrar-li «carn de primera». Una situació que el cuiner va solucionar amb carn de gat, que l’actriu, sense saber la seua procedència, va considerar exquisida. «En 1958 Davis es va menjar ella sola uns deu gats en un poble del Mediterrani, i a això va deure tal vegada el seu caràcter», escriu Vicent.Unes estrelles de Hollywood, a més d’altres personatges com Hemingway, als quals el règim franquista usava com a «propaganda», indica Manuel Vicent, que destaca el material literari «d’aquests mites de la pantalla en festes impossibles en aquell Madrid».
A aquests actors i actrius no els importava que hi hagués una dictadura a Espanya, era un lloc exòtic, barat, on es podien rodar pel·lícules perquè hi havia un gran nivell tècnic dels cineastes.
I el protagonista, un dels pocs personatges de ficció de la novel·la, apareix en aquest escenari amb el seu mitomanía cinematogràfica intentant «atrapar» la bellesa. A través d’ell, l’autor descriu també com en els anys 60, encara immersos en la dictadura, «es comença a veure’s un horitzó». La classe mitjana i el biquini van ser les causes: «Perquè és el biquini el que va trencar l’espina dorsal del franquisme», assenyala Vicent, que recorda com aquesta peça de bany va ser una icona de la llibertat.
I també retrata en la novel·la un dels crims més «populars» de l’època, el de José María Jarabo Pérez-Morris, qui, després de tractar-se amb el més distingit de la societat espanyola, va cometre un múltiple assassinat relacionat amb una casa d’obstinació. Va ser executat per garrot vil.
