Còmic, novel·la gràfica o historieta. La capacitat de narrar històries a través d’un dibuix, o millor dit, construir un relat (amb o sense text) a partir d’un dibuix sempre m’ha resultat fascinant. No obstant això, sempre ha estat un gènere considerat menor dins de la literatura i, per què no dir-ho, de l’art. Normalment, els còmics eren coses de quan s’és nen, un mer divertiment que a poc a poc ha anat cedint el seu paper protagonista en el temps d’oci de milions de joves darrere dels videojocs i altres quefers potser més lucratius per a certes multinacionals. Amb tot, el còmic o novel·la gràfica o historieta, ha resistit qualsevol envit desafiant contra pronòstic a tots aquells que també es van mostrar convençuts que desapareixerien els vinils i llibres en paper.
Hi ha obres gràfiques destinades a un públic infantil, amb un caràcter marcadament divulgatiu i didàctic, molt delicades i de bella factura estètica. També n’hi ha enfocades a un públic adult, molt més complexes pel que fa al seu contingut, el seu missatge. Algunes d’elles són alta literatura, ja que aconsegueixen commoure de la mateixa manera que una novel·la, conte o poema, enlluernant-nos per la seua lucidesa o per aquest retrat incisiu d’una societat, la nostra, que a poc a poc es torna més incongruent. Hi ha obres gràfiques, o historietes, amb un alt contingut filosòfic, intel·lectual. Algunes d’elles són imprescindibles, deixant patent que aquesta unió entre imatge i paraula és molt poderosa, i que la imatge, el dibuix, no li resta cap valor o profunditat al tema tractat —de vegades l’eleva—.
ALGUNS NOMS PROPIS // Entre alguns dels meus autors favorits d’aquest «gènere» es troben Alan Moore, Harvey Pekar, Robert Crumb, Richard McGuire, Frank Miller, Daniel Clowes, Joe Matt... Molts d’ells han estat una mica irreverents, figures que van encarnar a la perfecció aquest esperit underground, versant sobre les misèries de la quotidianitat, com Pekar o Crumb —tot i que, això sí, amb un humor negre inoblidable—. D’altres es van centrar en aspectes molt més complexos, analitzant conceptes com la llibertat o el lliure albir, com Moore, o oferint-nos la visió —no massa desencaminada— d’un futur ultraviolent i dominat pels mass media, com Miller. També n’hi ha que han decidit experimentar, desafiant totes les lleis físiques de l’espai-temps des d’una mateixa habitació, com va fer McGuire en aquesta veritable obra mestra titulada Aquí (Salamandra Graphic).
Hi ha, en el món del còmic o novel·la gràfica, un camp vastíssim per representar allò que som, que imaginem, que creiem, i això és una cosa fascinant.
A Espanya també han hagut importants noms propis dins el panorama alternatiu, no hegemònic o políticament correcte del còmic o «historieta», com prefereix definir aquest gènere el dibuixant i guionista Miguel Ángel Martín. «És la paraula precisa per definir aquest mitjà en espanyol», adverteix el lleonès, autor de sèries mítiques i sempre controvertides com Brian the Brain, Rubber Flesh, Psychopathia Sexualis o The Space Between, que aborden una temàtica dura, centrada en la pornografia, la tecnologia i la violència, la qual cosa contrasta amb el seu traç net i ambient asèptic.
Serà precissament Miguel Ángel Martín l’encarregat d’impartir del 7 al 9 d’aquest mes de març un taller de còmic a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) amb motiu de les activitats que organitza el seu Espaididàctic.
TALLER A CASTELLÓ //
Sota el títol Game Over, Martín farà una introducció presentant «un visual amb una breu història del còmic des dels seus inicis, considerant com el primer còmic el personatge Yellow Kid», tal i com ens explica. En el present taller «es tractarà la manera d’abordar i il·lustrar un guió de còmic, amb la creació de personatges i el llenguatge narratiu propi d’aquest mitjà. No es tracta d’un taller per aprendre a dibuixar sinó per aprendre a narrar en vinyetes», afegeix.
Com a referent, era impossible no preguntar-li sobre la situació del còmic espanyol en l’actualitat. «En general, no només a Espanya, crec que el còmic com a mitjà d’expressió està vivint el seu millor moment fins a la data. Ja gaudeix de reconeixement oficial com la resta de disciplines artístiques i la seua influència en altres mitjans és més òbvia que mai, sobretot en el cinema, però també en les arts plàstiques i la literatura. A això cal afegir la quantitat i varietat de temes i propostes narratives que hi ha en l’actualitat», assenyala aquest autor l’experiència del qual «no es limita a la historieta pròpiament dita», ja que també «he escrit per a teatre i cinema, mitjans a els que s’han adaptat algunes de les meues obres. Tinc també una llarga trajectòria com a il·lustrador, cartellista i dibuixant de premsa», de manera que en aquest taller, tot i que se centrarà en el còmic principalment, «es tocaran de forma tangencial altres camps que estan molt relacionats amb ell». I creiem que val la pena.
