Les connexions que es produeixen de forma espontània provoquen sorpresa. Això és el que pensa Nicole Schneit i jo ho subscric. La cantant nord-americana sempre ha estat de l’opinió que les mirades que creiem mundanes i fugaços, tenen alguna cosa poderosament íntim. I és, precisament, aquesta empatia curiosa la que dóna cos a l’últim disc de Air Waves, el seu projecte personal, titulat Parting glances. Tal com remarca Mike Katfiz, les cançons del present àlbum es mostren com si fossin “vinyetes curtes que narren observacions i anècdotes”. El crític de NPR, afirma que “les seves lletres ofereixen retalls sobre complicats sentiments, com l’amor, la identitat”, tot això dut a terme de forma concisa.

Si escrivim sobre aquesta compositora i músic de Brooklyn és perquè serà la propera protagonista del SONS, Cicle de Músiques Independents de Castelló. Hui dilluns, 18 de gener, en el Teatre del Raval, Schneit presentarà el seu Parting glances, un disc “replet de melodies enganxoses amb aquest regust innocent tan propi del indie dels 90”, com asseguren els organitzadors del SONS. Com assenyalàvem anteriorment, el present treball concedeix una sèrie de “mirades furtives a la quotidianitat des del desenfado i la senzillesa”; això sí, amb guitarres i veus sense pretensions però amb un encant que desarma a l’espectador.

L’ATRACCIÓ DEL POP // En un món en el qual existeix cada vegada major nombre de propostes musicals diferents sorgides de tots els racons del planeta, la música pop segueix conservant part de la seva frescor i hegemonia dins del mercat actual. En l’escena independent, molt donada a l’experimentació, el pop mai ha deixat de reformular-se. Un clar exemple d’això és aquest projecte genuí que Nicole Schneit va decidir crear en el seu moment anomenat Air Waves.

Des de Brooklyn, Nova York, Schneit ha sabut superar la pressió i la rivalitat d’un mercat agressiu i molt poc donat a les segones oportunitats. O triomfes, o mors. És així de crua la vida en un mercat que en el passat any va arribar a comercialitzar 122 milions d’àlbums en format físic, via descarrega o per serveis de ‘streaming’. Per aquest motiu, és molt fàcil caure en l’oblit si no aconsegueixes un èxit en el teu repertori.

Recordo un programa radiofònic que solia oferir una secció titulada Flor d’un dia, en el qual seleccionaven grups completament oblidats que van tenir en el seu moment el que anomenen un One-hit wonder, és a dir, aquells artistes que generalment són coneguts per un sol senzill de gran èxit. Quedar relegat a aquest llistat és molt fàcil i per aquest mateix motiu resulta extraordinari que agrupacions com Air Waves mantinguin la seva identitat, basada en la senzillesa de l’indie pop, i aconsegueixin traspassar qualsevol frontera.

Les cançons de Nicole Schneit són senzilles, autèntiques quant a que defugen de qualsevol ornament. Aquesta és, pel que sembla, la fórmula del seu èxit particular, la qual cosa no significa que es pugui comprovar una clara evolució des del seu primer àlbum al tercer que donarà a conèixer a la capital de la Plana aquest mateix dilluns.

DISC AMB SORPRESA // En Parting glances, Air Waves sembla que s’hagin guardat un as en la màniga. Com bé assenyalen des de la revista especialitzada Indinauta, “a partir de la quarta cançó comencem a trobar-nos constants sorpreses sonores, des del toc country de Older, o el folk nu de Frank o la tornada popero-comunal de Milky way; o l’energia explosiva de Thunder”.

Així mateix, aquest tercer treball del conjunt nord-americà compta amb una sèrie d’instrumentistes de primer ordre, com alguns dels membres de Woods, Crystal Stilts, Ava Lluna i Hospitality. I, per si no fos poc, Jana Hunter, de Lower Dens, fusiona en un parell de cors la seua veu amb la de Nicole Scneit. En definitiva, per als amants de les noves experiències musicals, el concert d’Air Waves promet ser un bufo d’aire fresc. De nou, gràcies al SONS, tenim oportunitat d’aprofundir en les propostes més atractives i innovadores de quantes es duen a terme al voltant del planeta. Perquè a Castelló tenim inquietuds.