Un tipus d’art que empra el ritme, la paraula i la música per tal d’imitar les accions de les persones. Això és, dit d’una manera molt senzilla, el teatre.
El teatre permet, no ho oblidem, que les nostres repressions i llibertats cobrin vida. En aquest sentit, i prenent les paraules del filòsof i historiador francès Henri Gouhier, “el teatre constitueix una expressió artística diferent de tots els altres. El seu producte no és un objecte com l’estàtua o el quadre, ni un relat, com la novel·la o l’epopeia, sinó mes pròpiament un reflex de la creació divina”. I és que l’ésser humà sol trobar certa sensació de goig en veure reflectides les seues virtuts i misèries sobre un escenari. És, en certa manera, un exercici catàrtic que gaudim pel simple gust d’aprendre alguna cosa més substanciosa sobre nosaltres mateixos.
Per més que a alguns els pesi, la societat necessita obres i autors compromesos que parlin del que veritablement importa. D’aquí la importància d’un teatre, el clàssic, i d’uns autors com els grecs de l’Antiguitat o els Cervantes i Shakespeare, doncs ells han estat capaços de revelar-nos aquest comportament bell que implica accions temibles i dignes de compassió, a més de produir i transmetre els plaers del riure.
El teatre té la capacitat de sorprendre educant. El teatre ha nascut de la necessitat d’expressar-se. El teatre és un lloc màgic on la imaginació no té límits, ja que la ficció es torna real. El teatre produeix il·lusió i per això entusiasma, més si l’escenari sobre el qual es crea aquest encanteri és un lloc tan emblemàtic com el castell de Peníscola.
FESTIVAL DE TEATRE // Del 8 al 30 de juliol, aquest vast món condensat en les taules brillarà novament al pati de les armes de la fortalesa que al seu dia va albergar al Papa Lluna. El XIX Festival de Teatre Clàssic de Peníscola ja és aquí per oferir-nos un total de cinc representacions que segur captivaran al públic, ja que els noms de Miguel de Cervantes, William Shakespeare o Sòfocles estaran molt presents.
Actuacions hauran, com diem, però també xerrades. A les representacions teatrals de cada dissabte els precediran els divendres conferències especialitzades, cosa que, com assegura el director artístic del certamen, Carles Benlliure, “potencien aquesta faceta participativa i divulgadora del festival, per apropar els clàssics a tots els públics, tant els més experts i especialitzats, com els infantils i públic familiar en general “.
Aquest any, no podia ser d’una altra manera, es rendeix especial homenatge a aquest geni escriptor que va ser capaç de crear un personatge immortal com Don Quixot. Parlem, és clar, de Cervantes, del qual es commemora aquest 2016 el 400è aniversari de la seua mort, de la mateixa manera que un altre il·lustre com Shakespeare, el dramaturg per antonomàsia.
LES OBRES // La primera de les representacions tindrà lloc dissabte que ve, 9 de juliol. La companyia Venezia Inscena, sota la direcció d’Adrià Iurissevich, oferirà El viejo celoso de Miguel de Cervantes. El mateix Iurissevich impartirà el dia 8 la conferència Todo el mundo es comedia. Cal recordar que aquesta obra forma part dels vuit entremesos escrits per l’autor d’Alcalá de Henares i que va ser publicat en 1615. La fidelitat en el matrimoni, la desconfiança, el plaer o la hipocresia són alguns dels temes principals d’aquesta obra que obrirà el certamen teatral de Peníscola.
El 14 de juliol la companyia vila-realenca Teatre de la Resistència oferirà la seua particular adaptació d‘El Quixot sota la direcció de Hadi Kurich, qui el dia posterior --15-- oferirà la xerrada El Quijote, una realidad a escena. I dissabte, 16 de juliol, nova cita al pati de les armes del castell amb la representació d‘El pícaro Ruzante, d’Ángelo Beolco, espectacle que anirà a càrrec de la companyia Teatro do Algarve & Guirigai i sota la direcció d’Agustí Iglesias.
Les dues últimes cites de la XIX edició del certamen elevaran, i molt, el llistó de la cita. Dissabte 23 Teatro del Noctámbulo oferirà la versió de Miguel Murillo del clàssic Edipo Rey, de Sòfocles. Denis Rafter dirigeix aquesta obra que defineix com “l’obra magistral de Sòfocles, perfecte en la seua estructura, sublim en la seua poesia i potent en la seua presentació dels personatges”.
L’última de les obres del festival serà Hamlet, el 30 de juliol. La companyia Teatro Clásico de Sevilla Teatro Clásico de Sevillaserà l’encarregada de donar vida a aquest drama de Shakespeare en una adaptació que ha estat nominada als Premis Max d’aquest 2016 en sis categories, incloent millor espectacle i direcció --d’Alfonso Zurro--. És Hamlet, segons els membres de la companyia, “l’obra dramàtica per excel·lència, una obra d’ART”. No és estrany que sigui l’obra més representada al món. Com va dir Friedrich Nietzsche: “L’essència de l’art dramàtic rau en la innata necessitat humana de metamorfosar. Les mascarades populars, en els seus orígens, són testimoni d’aquest instint i d’aquesta necessitat”. Pur i generós teatre.
