Sense detriment del ric patrimoni que la nostra província té en el món de les romeries, rogatives o peregrinacions, el dissabte, 26 de maig, es va celebrar un pelegrinatge que, en certs moments històrics va passar desapercebuda, però que avui, renascuda de les seues cendres, torna a ocupar un destacat lloc entre les devocions castellonenques per la seua senzillesa, autenticitat i, fins a cert punt, soledat. És la que des de Portell es dirigeix a l'ermitori de Sant Pere de Castellfort, celebrada el tercer dia de Pasqua de Pentecosta, ni més ni menys que des del segle XV, embolicada en la llegenda i conservada, a intermitències, per una entranyable tradició.

A les cinc del matí, el grup compost per dotze pelegrins —i per primera vegada en els seus 500 anys d'història van participar tres dones—, va sortir de l'església parroquial: a cada toc de campana s'allunyava un membre a una distància de seixanta passos del següent, de major a menor edat. L'últim de la comitiva, «el Pastoret», amb una campaneta penjada del bordó. Abans, un representant de l'Ajuntament. Caminen en silenci, sense espectadors. Vesteixen camisa blanca, capa, barret ia les seves mans rosaris penjant i un bordó. Resen pel camí, regint inusitada austeritat. Surten de l'església acompanyats pel cant de l'Exsurge Domini. Al capdavant el pendó vermell, portat pels cinquens, acòlits amb la creu, cura i cantaires. Lletanies dels sants, rés de quatre o cinc rosaris, reverència a la Verge de l'Esperança a la població de Portell i diferents parades i descans al llarg del camí com el Pont de la Rambla, la Rambleta, el cant del Regina Coeli en vistes de l'ermita del Cid, un Ne recorderis en sufragi d'un suposat pelegrí mort. Amb els respectius descansos i frugals refrigeris s'entra a Sant Pere cantant les lletanies dels sants on, de genolls, besen el terra i fan reverència mirant a Portell.

En l'ermitori cada pelegrí representa un apòstol i és nomenat així. S'inicia la missa amb pelegrins i clavaris. Curiosa és la preceptiva costum que els pelegrins no podran veure en tot el trajecte a cap dona del poble d'origen. Al vespre s'entra al poble on són rebuts amb penons, peanyes i estendards, fent tres reverències als pelegrins. Entren a l'ermita de l'Esperança, d'un en un, i es nomena a cada un d'ells com a ocasió anterior, es resa un credo per continuar en comitiva fins a l'església parroquial.

Al crit de Visca Sant Pere!. La tradició es va repetir un any més amb altres detalls que, en nom de la brevetat, hem omès.