La universalitat d’Antígona va ser el detonant perquè la companyia teatral La Ferroviaria se submergís en la producció d’una nova versió sobre el mite clàssic que va veure la llum en la passada temporada gràcies a la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), entre altres institucions. No cal dir que aquesta proposta va aconseguir enlluernar a públic i crítica gràcies, en part, a l’espai sonor creat per Francisco Contreras, més conegut com a Niño de Elche, un dels grans renovadors del flamenc avui dia.

Dirigida per Paco Macià, autor també d’aquesta nova versió lliure o reinterpretació del mite, està inspirada en múltiples textos d’autors com Sòfocles, Brecht, Anouilh, George Steiner, Marguerite Yourcenar, Griselda Gambaro i Betsabé García, entre altres. És més, s’ha treballat amb tots ells per a esprémer-li tot el suc possible a aquesta història sobre la filla del rei Èdip.

EL PAPER DE LA DONA

Per a La Ferroviaria, la clau de tot està en «el paper que la dona desenvolupa en aquesta tragèdia, el conflicte entre el dret natural humà i les lleis de l’estat, un dilema etern en tota la societat». En aquest sentit, la companyia aborda tots els conflictes subjacents en l’obra i ho fa, com s’ha pogut comprovar en diferents escenaris de la Comunitat Valenciana, de manera extraordinària.

«Antígona és una dona que representa tot allò que la resta som incapaços de defensar: la defensa de la veritat costi el que costi, encara que aquesta determinació la porti fins a la mort», expliquen des de la companyia murcià-alacantina. I asseguren que «Antígona ens repta sobre el misteri de la mort. La seua insondable matèria s’aproxima a la mort de manera natural, gairebé fatídica»,

Cal destacar que aquest és el primer acostament que La Ferroviaria realitza a una de les grans tragèdies gregues. «Ens hem acostat a ella humilment, som conscients de la responsabilitat afegida que suposa posar en escena una de les obres que més s’han representat als escenaris des dels temps de l’antiga Grècia», expliquen. Per què atrevir-se ara? «La llibertat que l’obra ofereix permet abordar una posada en escena actual i renovada amb els llenguatges propis de la companyia: les accions físiques, les imatges, la música, la dansa, el treball vocal...», remarquen.

Dissabte que ve, 2 de novembre, Antígona es representarà en el Auditori Municipal Rafael Beltrán Moner de Vila-real. És aquesta una ocasió perfecta per viure una obra magistral.