Divendres passat vam tenir ocasió d’assistir a l’acte en el que com tots els anys, el Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV) té l’encàrrec de presentar una Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la Comunitat Valenciana.

En aquesta presentació s’asseverava, i jo ho comparteixo, el grau de desconeixement que té la societat valenciana en general i en particular, components de Les Corts Valencianes o fins i tot membres del Consell (Govern de la Generalitat valenciana) en les seves diferents estructures, de què és el CES-CV, quines són les seves funcions, així com la seva pròpia configuració. Doncs com la qüestió en si no em sembla intranscendent, vaig a provar de la manera més resumida possible que em permet aquesta Tribuna de CCOO de Mediterráneo d’exercir mínimament de difusor del mateix.

El CES-CV és un ens consultiu del Consell de la Generalitat Valenciana i en general de les institucions públiques de la Generalitat en matèries econòmiques, sociolaborals i d’ocupació. La llei que el sustenta està a l’empar del nostre Estatut d’Autonomia, el de la Comunitat Valenciana. Compost per la presidència, dues vicepresidències, una secretaria general i grups de treball i experts en les matèries que els són pròpies. La seva junta directiva, composta per: Cierval (patronal valenciana més representativa en la comunitat), CCOO PV i UGT PV (sindicats més representatius al País València), i representació de l’Economia Social, Consell de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, Organització de Consumidors, usuaris i veïns), més dos experts designats per l’Administració. Les comissions a què feia referència són diverses: de Programació Econòmica, Regional i Plans d’Inversió; de Política Industrial; de Relacions Laborals, Cooperació i Ocupació; de Programació Territorial i Medi Ambient i la de Polítiques de Protecció Social.

La Memòria que se’ns va presentar, consta de tres grans blocs, els relatius al Panorama Econòmic, al Mercat de Treball, Polítiques d’Ocupació i Relacions Laborals, així com, els Nivells i Condicions de Vida. Això que probablement algú podrà pensar que, és “un rotllo macabeu” és l’anàlisi de la situació que hem tingut en 2015, que hem gaudit o patit les empreses, i les treballadores i treballadors del País València, per tant, no és un rotllo, són realitats i en molts casos, crues realitats.

D’altra banda, els he de dir que no és la primera vegada que assisteixo a actes del CES-CV. I sempre hi ha alguna cosa que no deixa de sorprendre’m, però de manera molt positiva, en aquest òrgan s’assoleixen nivells de consens entre la patronal i sindicats que ja m’agradaria fos mimetitzat en altres àmbits. Tant les memòries anuals, com els informes i dictàmens que surten d’aquí són d’un valor tècnic i de coneixement de la situació descrita que, al meu entendre, no puc entendre, com la successió de governs valencians capitanejats pel PP no ha tingut en consideració a l’hora de fer les seves polítiques tan preuat instrument i les seves deliberacions. Almenys aquesta és la meva opinió, que no crec estiga molt desencertada, quan, dels informes, dictàmens, i memòries emeses a les polítiques que ens han aplicat durant tants anys, s’assembla com un ou a una castanya. H

*Secretari general CCOO Comarques del Nord