En setmanes anteriors hem comentat dos objectius de les orientacions pastorals diocesanes: la necessitat d’avançar en la coordinació de la vida eclesial i de reforçar les estructures que asseguren la transmissió de la fe.
Avui vull comentar un tercer objectiu d’aquestes orientacions que guiaran la vida de la nostra diòcesi: que tots aquells que en nom de l’Església s’han compromès en el servei als més pobres i necessitats, a més de rebre una formació tècnica per a realitzar millor la seua tasca, puguen créixer en una espiritualitat de la misericòrdia. Un objectiu que hauran d’intentar posar en pràctica especialment les institucions eclesials que es dediquen a les activitats socials i caritatives.
Els motius que ens han portat a incorporar aquest objectiu són diversos. El primer té a veure amb el jubileu de la misericòrdia que, convocat pel papa Francesc, vam clausurar el novembre de l’any passat. Llavors el Papa ens va recordar que la porta de la misericòrdia no es tancava en l’Església; ni la misericòrdia de Déu amb els pecadors, que «és eterna»; ni el compromís de ser misericordiosos amb els pobres, que és la manifestació humana de l’amor de Déu amb els més necessitats. En la nostra diòcesi ha quedat un signe que ens ajuda a mantindre viu el record d’aquest missatge jubilar: celebrar una trobada anual dels voluntaris en el servei social i caritatiu de l’Església. És una ocasió per conèixer-nos mútuament, reflexionar junts sobre el nostre compromís i animar-nos en la tasca comuna. L’Església no és una ONG. La seua missió consisteix a fer present l’amor i la gràcia de Déu per al món. I açò s’ha de percebre en totes les seues activitats, incloses les de les institucions caritatives. L’eficàcia no pot ser el criteri decisiu a l’hora de revisar el nostre treball, sinó la transparència de la identitat cristiana, que s’ha de percebre tant en el que fem, com en el mode de fer-ho.
*Bisbe de Tortosa
