He de confessar que hui no seré objectiu. No puc ser-ho. Ja sabeu que des de fa quatre anys i mig sóc l’alcalde de Betxí, municipi amb 5.700 veïns. Això significa que el meu és un poble dels que podríem anomenar “mitjans”, és a dir, dels que tenen entre 5.000 i 10.000 habitants.
A les comarques de Castelló en tindríem, de semblants característiques, set pobles més: Almenara, Alcalà de Xivert, Borriol, Moncofa, Peníscola, Segorbe i Torreblanca. Doncs bé, la xifra dels cinc mil marca, des de fa uns anys i per a bona part de les subvencions i/o obligacions, una barrera que en delimita les condicions. I en la majoria dels casos, nosaltres, els “pobles mitjans”, estem quasi sempre a la part menys bona.
Per exemple, en les subvencions, els pobles més afavorits solen ser els de menys de 5.000 habitants. En canvi, en la majoria de les ocasions en què es tracta de pagar es posa la ratlla de 5.000 habitants per amunt. És a dir, nosaltres, els “mitjans”, tornem a entrar en el grup dels menys beneficiats.En altres casos, com en els fons Feder --Fondo Europeo de Desarrollo Regional-- que hi ha actualment en vigor, només poden participar els pobles majors de 20.000 habitants.
A excepció d’algunes circumstàncies molt concretes, el que acabe d’exposar sol ser la regla general. Per això crec que és el moment de posar en valor este grup de municipis que, al cap i a la fi, ofereixen --oferim-- normalment els mateixos serveis que els municipis més grans, però amb la proximitat dels més menuts. És el moment, per tant, de reivindicar el valor dels “pobles mitjans” a tots el nivells. H
*Alcalde de Betxí
