Quan el pol·len d’una planta és transportat i transferit, es produeix la fecundació, la formació de les llavors, la germinació i, en últim terme, la reproducció de les plantes. Sovint passen desapercebudes, però les abelles exerceixen una funció fonamental en el manteniment de la biodiversitat. De la mateixa manera que les abelles pol·linitzen les plantes i mantenen vius els ecosistemes, al llarg de la història els traductors i les traduccions han mobilitzat el coneixement generat en llocs i temps distants i distints, i han pol·linitzat tant les ments individuals com les societats amb idees i paraules noves.
Els sistemes culturals en què s’han desenvolupat la ciència, la medicina i la tecnologia han pogut funcionar en gran part gràcies a les traduccions. En són bons exemples la Casa de la Saviesa de Bagdad, fundada a finals del segle VIII, o l’Escola de Traductors de Toledo (segles XII i XIII). Aquests grups d’estudiosos no sols cercaven i traduïen (al i/o del grec, àrab, hebreu, siríac, llatí, llengües vernacles...) obres d’arreu del món, sinó que, a partir de les traduccions, contribuïen a l’avenç dels coneixements filosòfics, matemàtics, mèdics, òptics, zoològics, entre altres. Com haguessen pogut Copèrnic, Galileu, Arnau de Vilanova, Avicenna o Paracels (i molts altres científics) realitzar les seues aportacions sense haver comptat amb tantes i tantes traduccions que s’havien anat produint al llarg dels segles?
Aquesta faceta de construir ponts entre llengües, cultures i coneixements forma part de l’ADN de la traducció com a força històrica, social i cultural, i també com a activitat professional. Actualment els titulats en traducció medicosanitària de la UJI són hereus d’aquesta tradició mil·lenària, a la qual incorporen mètodes basats en la col·laboració interdisciplinària així com les més avançades tecnologies de la informació per donar resposta als nous reptes de la comunicació mèdica i científica. I és des d’aquest marc interdisciplinari inherent a la traducció que ens interessa reflexionar sobre la divisió actual --i també la distància-- entre les ciències naturals, les ciències humanes i socials, i les ciències de la salut. Una divisió que s’ha anat consolidant al llarg del temps com a resultat, entre d’altres factors, d’una creixent especialització del coneixement en les múltiples disciplines que les conformen.
Aquest procés d’especialització ha permès d’aprofundir en la comprensió de moltes parcel·les de la realitat (des dels processos del canvi climàtic fins al funcionament de la genètica humana). També és responsable de provocar importants avanços tecnològics; i, fins i tot, de donar lloc a perfils professionals que responen a noves necessitats. Tanmateix, aquesta hiperespecialització té una naturalesa centrífuga que tendeix cap a l’allunyament i desconnexió d’altres especialitats dins de la mateixa disciplina i, per tant, a una fragmentació del coneixement.
Es fa necessari, per tant, un esforç per trobar un equilibri entre especialització i integració de distintes disciplines que done lloc a noves vies d’investigació més polièdriques i interdisciplinàries. I més en una època on els avanços tecnològics ens aboquen cap a l’automatització de moltes parcel·les de l’activitat humana.
En particular, la ciència, la medicina i la tecnologia han esdevingut aspectes fonamentals de les societats contemporànies. Resulta necessari reflexionar i actuar sobre elles des de les perspectives pluridisciplinàries que aporten les ciències humanes i socials. Aquest tipus d’estudis requereixen de la col·laboració d’especialistes amb formacions i tradicions diferents. És en aquest marc en què recentment la Universitat Jaume I ha promogut, juntament amb la Universitat de València, la Universitat Miguel Hernández i la Universitat d’Alacant, la creació del nou Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) d’estudis històrics i socials sobre la ciència, la tecnologia, la medicina i el medi ambient. Aquest institut d’investigació pretén ser un centre pluridisciplinari de les Universitats públiques valencianes que promoga la investigació en els àmbits esmentats. L’objectiu és oferir claus per a donar resposta a qüestions científiques, mèdiques i tecnològiques en relació amb la societat i la cultura de les quals formen part.
L’activitat investigadora s’abordarà des del punt de vista de les ciències humanes i socials, en particular, des de la història, els estudis de comunicació, la documentació, la sociologia, la filosofia, la lingüística, la traductologia, la terminologia, la bioètica i l’educació per al desenvolupament sostenible. Amb el suport del Vicerectorat d’Investigació, la Universitat Jaume I participa en el nou IILP amb un equip d’investigadores i investigadors procedents de diversos màsters i departaments.
Tant el Màster en traducció medicosanitària com el grup d’investigació GENTT, ambdós de la Universitat Jaume I, són exemples consolidats de formació i de recerca de caràcter interdisciplinari i transversal que, des de les humanitats, aborden aspectes relatius als àmbits medicosanitaris, com ara la millora de la comunicació metge-pacient a través de tècniques teatrals. El camp emergent de les humanitats mèdiques s’està erigint com un pont entre la medicina i les humanitats que incorpora perspectives històriques, comunicatives, artístiques, literàries, etc. i que complementa la visió purament biomèdica H
*Professor del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I
