Aquesta setmana tenia lloc al Menador el I Congrés d’arts escèniques a Castelló. Un punt de trobada de tots els agents implicats a les arts escèniques de la província per a visibilitzar, potenciar, defensar i dignificar la professió escènica de les nostres companyies amb el fi d’analitzar la situació actual i de futur del sector. Un congrés organitzat per AVETID, l’associació d’empreses d’arts escèniques del País Valencià, amb el suport incondicional de l’Ajuntament, on va participar la majoria de professionals de les nostres comarques.

Allí es va parlar de la creació, la producció i la distribució, amb totes les seues problemàtiques i limitacions; actors i actrius, dramaturgs i dramaturgues, distribuïdors, gestors, professionals del circ i de la dansa van ficar damunt de la taula quines serien les línies d’actuació per al desenvolupament de la territorialitat; van analitzar els problemes a l’hora de l’exhibició escènica a les nostres comarques, la seua difusió, la creació de nous públics; totes les seues mancances, la falta d’oportunitats i el paper fonamental de les institucions en les arts escèniques.

Fruit d’aquest congrés es materialitzaran els objectius destinats a potenciar, defensar i dignificar les arts escèniques de Castelló, impulsar la seua promoció i excel·lència a la resta de territori i fomentar el seu progrés, desenvolupament i perfeccionament.

Però tots i totes les allí presents, professionals i institucions presents, vam marxar amb mal cos, amb la sensació d’estar sent menyspreat per qui representa als 135 municipis de Castelló, la Diputació. La cadira del diputat de Cultura, o persona en la qual haguera pogut delegar, va romandre buida tot el congrés posant de manifest, una vegada més, el desinterés pels i les professionals de les arts escèniques, fent cas omís a les reivindicacions d’estos professionals que, no ho oblidem, són intrínsecament necessaris per al desenvolupament d’una societat més crítica, més democràtica, més justa i, per descomptat, més lliure.

La Diputació, una vegada més, va oblidar que representa als 135 municipis i la seua obligació és defensar a tota la seua ciutadania. Però no els interessa ni la crítica, essencialment vinculada a les arts, ni la cultura; potser no aposten per una societat desperta, rica culturalment, prefereixen conservar la seua xarxa clientelar de manera impune. Però els artistes no callaran, no estan sols. Fa tants anys que reivindiquen el mateix que tenen tota la força per a exigir que els gestors dels nostres diners públics a la Diputació actuen com deuen. No callaran Sr. Sales, i la seua obligació és escoltar, donar suport i oportunitats de desenvolupament als professionals que tenim a casa. I vull recordar-li, Sr. Sales, que la cultura és un dret fonamental i els creadors i creadores que tenim són una baula indispensable. I volen crear, fer-nos somiar, agitar les nostres ànimes, fer-nos riure, reflexionar o imaginar nous mons on tot és possible, tot, mons on polítics i artistes van de la mà defensant el que és just.

A l’Ajuntament caminarem amb elles i ells, defensarem els seus drets i els de la resta de la ciutadania a poder gaudir del seu talent i, almenys a la nostra ciutat, mai tornarà a repetir-se aquell titular, que vostés fomenten, que deia: «Castellón, donde nunca pasa nada».

*Regidora de Cultura per Compromís a l’Ajuntament Castelló