Aquests dies escolte a les entrevistes radiofòniques una pregunta molt recurrent: quin llibre li recomanaria a aquesta o altra persona? I els entrevistats aprofiten per a tirar-se pulles aprofitant els noms enginyosos d’alguns llibres, o la seua temàtica. Jo sóc de llegir una estoneta a les nits al llarg de tot l’any, però sí és cert que aquesta època estival és un bon moment per a llegir, ja que solem tindre més temps lliure, o esperem que ens acompanye en algun trajecte llarg fins a arribar al destí vacacional. Llegir també és un mitjà de transport, això ens deia la professora de literatura a l’escola i la veritat és que és un plaer fer tombs en el temps, o viatjar a llocs inesperats, fins i tot submergir-nos en relacions desconegudes que fem nostres mentre estem llegint i que també, en certa manera, ens marquen en les nostres vides per allò de posar-se al lloc d’altre.
De vegades, volem llegir-ho tot d’un mateix autor perquè ens agrada com escriu, els móns que ens presenta. Si té uns mateixos personatges, ja esperem uns mateixos comportaments.
Amb la gent que ens dediquem a la política passa un poc el mateix. Alguns hem vingut per transformar les vides de la gent, per fer-les millors, o almenys facilitar-les. Quan ens presentem a unes eleccions volem portar-vos a un escenari millor. I us el contem, i volem fer-lo vostre, que vegeu el Castelló, per exemple, en el qual voldríem viure. És important llegir els programes electorals dels partits perquè cal identificar com alguns estan plens de ciència-ficció, o altres et porten al país de la piruleta, tractant de dir-te que en el futur faran allò que, quan han pogut perquè tenien majories absolutíssimes, no han fet, ni tan sols han intentat... Si has escollit un mal llibre, les teues vacances no són el mateix. Portes un pes en el viatge que no vols, que et molesta, que et dificulta el trajecte. El llibre, i el que et conta, et fa sentir malament, incòmode, a disgust. Amb tu mateix, també, per haver-lo triat i haver-te equivocat. Després d’unes eleccions, tens llibre per a quatre anys...
A maig de 2019 hi haurà eleccions. I triarem. Per la portada, alguns. Per l’editorial, uns altres. Per l’autor. Per l’enquadernació, antiga, o moderna. Pel resum de la contraportada, que et pot donar una idea de què va... Els personatges que trieu construiran el relat de la vostra vida els pròxims quatre anys. Un llarg relat. Penseu on voleu estar, què voleu ser el 2022. Vosaltres i les vostres famílies, aquells als qui estimeu. Quina ciutat voleu tindre, quin país.
I després de les eleccions, podeu reescriure els papers, exigint-nos que complim amb el que vam dir que faríem.
Llegiu i formeu-vos opinió. Alimenteu el vostre criteri. Venen uns mesos on tots direm moltes coses. Aneu més enllà i analitzeu comportaments, motivacions, històries anteriors... Ja sabeu que hi ha molts del haz lo que yo diga, pero no lo que yo haga.
I reprenent l’inici de l’article, aprofitaré per a recomanar un llibre als líders de la dreta, Casado i Rivera: Curs de feminisme per a microones de Natza Farre, a veure si així, d’una manera discernida, amb tocs d’humor, poden arribar a entendre que feminisme i masclismes no són antònims i que això de la «ideologia de gènere» és un conte, però xinés.
*Vicealcaldessa de Castelló
