Les ciutats canvien, evolucionen, creixen. Les persones que hi viuen, també. No mai saps dir què va davant. Si són les persones qui construïxen la ciutat o és aquesta la que fa que els ciutadans i ciutadanes siguen d’una determinada manera.
La influència d’altres ciutats, de les modes de països llunyans, de les tecnologies, de les formes de construir... fa que el lloc on vivim s’acabe convertint en una mescla de voluntats i interessos.
No és el mateix ser de muntanya que viure a vora mar. Tindre riu o ser de secà. Ser una ciutat jove o envellida. L’estat de la ciutat és una foto fixa que cada relator descriu com vol. Com li interessa. Segons li va. No et conta igual la ciutat una estudiant de primer de Batxillerat que el forner del cantó. Ni qui viu al districte sud o al Grau.
La ciutat és la mateixa per a tots els que hi viuen? La podem contar de la mateixa manera? Hi ha una descripció objectiva de com està una ciutat? Ens movem en un món de realitats i percepcions de la realitat. Està neta la ciutat? Cada u ho veu segons li sembla. El nombre d’hores que es neteja, la freqüència, el nombre de gent que hi treballa... son dades objectives. Inqüestionables. És prou? Ahí passem de la quantitat a la qualitat. Tenim prou escoles? Hi ha prou autobusos? Tenim solució a tots els problemes d’habitatge?
Per al govern de la ciutat de Castelló és de vital importància escoltar. Escoltem fins i tot a l’oposició. Fins i tot quan fa una oposició de pati de guarderia. Inclús quan les seues intervencions en un plenari, o en un debat sobre l’estat de la ciutat, estan carregades de mentides i demagògia. També quan es nota que la ciutadania els importa el mateix que els ha importat tots aquests anys. Si els importaren els ciutadans i ciutadanes, no hagueren consentit que els seus coreligionaris els furtaren el futur amb un finançament injust. Si lluitaren per les persones no estarien sempre al costat dels opressors, de les empreses malignes. No impugnarien lleis que afavorixen el benestar de les persones.
Però el Partit Popular gasta les sessions del plenari, el debat de l’estat de la ciutat, per tindre els seus minuts de glòria. El seu discurs no funciona però el repetixen com un mantra, és una estratègia ofensiva per amagar les seues misèries. Perquè hi ha hagut moltes a les diferents bancades del partit imputat. S’inventen frases, treuen malnoms que els fan molta gràcia, se’ls encén la vena i treuen el discurs buit de la demagògia. I es posen a criticar que no aportem solucions per a tot el mal que ells van fer en els seus anys de govern. I ens demanen celeritat en prendre decisions que ells no van prendre mai de la vida. Ni en tenien ganes. Perquè el PP està en política per afavorir els seus «amiguitos del alma». La ciutat que ells volen és una fosca, bruta, opaca, amb privilegis per a uns pocs. Amb trepig de drets. Amb menyspreu cap a tot el que no siguen ells. Amb una escala de valors on no entra la diversitat si no està absolutament controlada. On es feien passar drets com si foren privilegis que la gent s’havia de guanyar fent favors al PP.
Fan molta vergonya. Les seus inaccions, presents i passades, ja no venen. La ciutat que vol tindre futur no pot estar governada pel PP. Mai més.
*Vicealcaldessa de Castelló
