Recorden vostés quan el fum del tabac inundava qualsevol local, cafeteria, bar o restaurant? Com alguns criticaven la mesura del president Zapatero i anunciaven la fi del món i dels negocis? S’imaginen (acceptarien) ara entrar en qualsevol restaurant i que estiguera ple de fum? No, veritat? Resulta significatiu que deu anys després tots ens hàgem adaptat a una llei i a uns hàbits objectivament millors i més saludables.

Els canvis cap a una mobilitat més sostenible quasi sempre generen rebuig però a mitjà i llarg termini floreixen resultats positius per a tota la ciutadania. Com va passar amb la llei antitabac. Solucions de present però pensant en futur. La superilla de Barcelona o Madrid Central són les dues accions més mediàtiques, però exemples com el de Pontevedra evidencien que el camí a seguir és clar: o les ciutats muten cap a un model de mobilitat més sostenible o no seran ciutats agradables per a viure. Canvis que necessiten adaptar-se a una nova forma de moure’s per la ciutat, d’una nova cultura d’hàbits més saludables i d’una gran dosi de pedagogia. Canvis que normalment naixen de governs progressistes, criticats per oposicions conservadores però quan els partits de dreta arriben al poder difícilment s’atreveixen a tirar enrere.

AQUEST DILLUNS, el Ministeri de Transició Ecològica ha reconegut el treball de l’Ajuntament de Castelló per a avançar cap a un nou model de mobilitat més sostenible, segur i amable amb els vianants en l’edició Premis de la Setmana Espanyola de la Mobilitat Sostenible on enguany han participat 473 municipis. Vam rebre el segon premi en la categoria d’ajuntaments de més de 50.000 habitants per tres projectes que plasmen el canvi de paradigma en la mobilitat urbana: la superilla de Maestria, la reestructuració de les línies de transport públic i la millora de l’accessibilitat de les parades i l’impuls als camins escolars. Vull agrair públicament l’enorme tasca que els funcionaris de la casa, i en especial de l’àrea de Mobilitat, fan perquè elles i ells són els artífexs d’aquest premi.

Açò és tan sols la punta de l’iceberg d’una trajectòria en pro de les polítiques de mobilitat que ens ha permés arribar a màxims històrics d’ús del transport públic i la bicicleta en la ciutat, en xifres envejades arreu de l’Estat. Però res d’autocomplaença. Aquest govern segueix treballant amb projectes transversals com ser ciutat amigable amb la infantesa o amb la gent gran, amb el pla d’accessibilitat o amb un planejament urbanístic amb perspectiva de gènere. Estem augmentant significativament la xarxa de carrils bici amb actuacions per a connectar barris perifèrics del sud, el centre esportiu Chencho i l’Hospital General, amb noves connexions necessàries i fortament demandades com el pont entre el Raval Universitari i l’avinguda l’Alcora o l’actuació en l’avinguda Enrique Gimeno, amb la implantació de nous camins escolars o futures vies amables tan il·lusionants com el Camí La Plana o el Caminàs. Projectes amb un objectiu comú, fer de Castelló un lloc més amable, més atractiu per a viure, per a visitar, per a invertir, per a innovar i emprendre. Una ciutat viva plena d’oportunitats.

*Portaveu Grup Socialista Ajuntament de Castelló de la Plana