Ja no ens queda cap dubte sobre l’existència de la globalització. Ara bé, en coneixem els límits? La covid-19 ha fet palesa altra part negativa d’aquesta, posant en evidència les febleses d’un sistema que ha prioritzat els interessos econòmics per davant de les persones, i ara en patim les conseqüències amb major severitat. Però, com que de tot s’aprèn, hem de dur a terme polítiques de canvi.
Ben cert és que la prioritat en un principi ha estat atendre la situació actual de l’estat d’alarma, i en aquest sentit hem i estem treballant des de CCOO. D’una banda per pal·liar el dèficit social, instant les administracions a invertir per garantir la protecció d’aquelles persones més necessitades, com sempre hauria de ser, proposant i negociant ajudes per aliments, rendes bàsiques, lloguers socials, per a la cura de majors i depenents o per a la reducció de la bretxa digital, entre d’altres.
D’altra banda, cal garantir els drets de les treballadores i treballadors. En aquest sentit les nostres propostes s’han fet públiques des del primer moment i van encaminades al manteniment de l’ocupació, lligada al manteniment del teixit productiu. D’ací els acords per evitar la destrucció d’ocupació, evitant els acomiadaments i regulant els ERTO, mesures profitoses per al manteniment de les empreses i per la protecció de les persones treballadores afectades, acords als que s’ha arribat en l’àmbit del diàleg social.
No ens podem oblidar de professionals, autònoms i micropimes. Des de CCOO instem a la implementació de plans d’ajudes com ara la bonificació o compensació d’impostos o taxes durant el període de tancament forçós, línies de crèdit amb facilitats de retorn i a molt baix o nul interès i que les administracions prioritzen el pagament a proveïdors. També sol·licitem la revisió pressupostària per a fer front a les prioritats de la ciutadania i d’aquestes xicotetes empreses, així com l’impuls de projectes i estudis cara a les inversions i contractacions per al proper exercici 2021.
I després què? Quan acabe l’estat d’alarma no es resoldran els problemes d’immediat. Molt probablement es produirà una destrucció d’ocupació important. Caldran plans de foment de la contractació indefinida complementats amb plans de formació adaptats a les noves necessitats i reactivar l’economia des de les administracions públiques, no tornem a caure en les errades del passat.
Però aquesta en un principi aparegué com una crisi sanitària, altra cosa és que després ens destapés les vergonyes i ens mostrara les mancances del model econòmic. I açò és el que ens ha de fer reflexionar sobre quin ha de ser el model social i productiu de futur. Des de CCOO apostem per un estat social de dret fort i amb serveis públics sostinguts per les administracions, sense externalitzacions ni privatitzacions. I açò no es pot dur a terme sense un sistema fiscal progressiu, redistributiu i eficaç, reequilibrant la càrrega fiscal entre les rendes del treball i les del capital.
Feta aquesta repassada ràpida pels problemes i propostes, no em cansaré d’agrair el treball del personal dels serveis essencials, per la seua professionalitat i perquè no només han hagut de posar en risc la seua salut sinó la dels seus. Fa deu dies vam celebrar el Primer de Maig amb el lema Treball i serveis públics: altre model social i econòmic és necessari, alguna cosa he comentat abans. Ha estat una celebració diferent, sense la manifestació, però amb la mateixa càrrega reivindicativa i amb un plus d’emotivitat doncs es tractava també de fer un homenatge a totes aquestes persones que han fet possible que la resta poguérem complir amb les mesures decretades, MOLTES GRÀCIES. També vull posar en valor l’actitud de la gran part de la ciutadania, respectant i complint amb les mesures de confinament, crec que hem donat un bon exemple. I com no, agraïments especials per a les companyes i companys de CCOO, hem estat en tots els fronts i amb tota la societat, i no ha estat poca la faena, un aplaudiment, ara i sempre som i serem necessaris.
No és moment de peròs, ja tindrem temps per a l’anàlisi, ningú no fa totes les coses bé, tampoc malament, però vist el panorama internacional i donades les circumstàncies, podem estar satisfets amb la resposta dels nostres governants i les mesures que han estat decretades.
Bé, ja estem en desescalada però açò no s’ha acabat. Cal continuar respectant allò que des del l’autoritat ens marquen. No abaixem la guàrdia, després de tot el que hem passat cal lluitar per l’aconseguit i eixir-ne l’abans possible.
Visca el Primer de Maig, visca la classe treballadora i visquen les Comissions Obreres! Tenia ganes de dir-ho.
Salut i molts ànims, ens en eixirem.
*Secretari general de CCOO Comarques del Nord
