En l’exhortació Crist viu el papa Francesc ens convida a acostar-nos als joves amb una mirada positiva, intentant cercar camins perquè obrin el cor a la paraula de l’Evangeli i, d’aquesta manera, s’acosten al Senyor. Aquesta ha de ser l’actitud pastoral fonamental. Acostar-se a ells fent «un llistat de calamitats, de defectes de la joventut actual», l’única cosa que provoca és «més i més distància, menys proximitat, menys ajuda mútua» (66). Aquesta llavor de bé sovint és ofegada pel context en el qual molts viuen: situacions de guerra i de violència, que a molts d’ells els porta a créixer en un ambient que els aboca a viure cometent delictes i fins i tot, com el cas dels xiquets soldats, dedicant-se a la guerra; persecucions per causa de la fe; abusos i addiccions; ideologització interessada per part dels poderosos. Els qui vivim en societats amb un nivell de benestar alt correm el perill de tornar-nos insensibles al sofriment de tants joves que no han tingut possibilitats d’un creixement personal autènticament humà.
Entre les situacions que viuen els joves en el moment actual, el Papa ens demana que no oblidem tres que estan presents en aquest món caracteritzat per la globalització i que influeixen decisivament en la seua manera d’actuar i en la seua cultura: no podem ignorar l’ambient digital que caracteritza el món contemporani, que ha donat lloc a noves maneres de relacionar-se. És un fenomen que presenta grans possibilitats, i que té límits i mancances. En segon lloc no podem ignorar els migrants (experimentem aquest fet ja en la nostra vida): hem d’aprofitar les possibilitats d’enriquiment que comporta la trobada entre joves de procedències culturals diferents. Finalment, si volem oferir-los un ambient de creixement sa, ens hem de comprometre tots a posar fi a qualsevol tipus d’abusos, en qualsevol àmbit on es desenvolupa la seua vida.
*Bisbe de Tortosa
