Judicialitzar la política és una mala idea quasi sempre. Davant un conflicte veïnal com el que es va iniciar a les tasques fa onze anys -per un costat, entre una associació veïnal reivindicant el dret al descans i criticant el soroll i, per l’altre, i els propietaris de les tasques i els seus usuaris defensant el seu oci-, abdicar de la recerca de punts d’acord i permetre que el cas s’enquistés als tribunals va ser un fracàs de la via política: un fracàs que ha endarrerit la resposta judicial fins a arribar a un punt, l’actual, en el que tampoc tenim resolt completament eixe conflicte veïnal, malgrat la sentència ferma que ja tenim. Almenys, eixa sentència ens torna la pilota a la gestió política i ens permet abordar el conflicte des de la gestió, la negociació i el diàleg per buscar un punt de trobada entre tots els actors i evitar que la disputa torne als tribunals.

L’acatament de la sentència que vam portar al Ple la setmana passada anul·la l’article de l’ordenança de convivència que regulava el consum en via pública per estar en vigor la Zona Acústicament Saturada. Independentment de la nova Llei de Salut, la sentència ens diu que permetre el consum al carrer agreujaria el problema del soroll i, per tant, seria incomplir la sentència.

Per això, quan el Partit Popular proposava la setmana passada declarar ja les tasques com a Zona Gastronòmica estava instant a l’Ajuntament a incomplir la sentència i, amb probabilitat, a retornar el conflicte als tribunals, per molt que amagués amb afegir una nul·litat dels efectes de la Zona Gastronòmica que només mostrava una oposició irresponsable i de regat curt que, en el fons, sabien que era inacceptable per al govern, perquè significava posar en risc a l’Ajuntament.

Estem compromesos en la continuïtat de l’oci tradicional de les tasques. I eixa continuïtat implica escoltar als propietaris dels establiments i als seus usuaris, però també a l’associació Castelló sense Soroll, i trobar un punt de trobada dins de la llei. El primer pas és eixir de la zona ZAS i això implica, per una banda, començar a mesurar quan abans i, per l’altra, ser escrupolosos amb els horaris i els decibels. Eixir de la Zona ZAS no és un camí curt i qui propose amagatalls il·legals només mostra la seua irresponsabilitat política. Però en el trajecte cal anar buscant punts d’acord d’un model de tasques que, des del diàleg i cessions de totes les parts, resolga el conflicte.

*Regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló