Dimarts passat vaig haver d’ajustar l’agenda per a poder assistir a la darrera concentració què, mensualment, convoca l’AVM3J. Dic «vaig haver d’ajustar l’agenda» perquè, a diferència del que pregonen certs sectors, la vida d’un diputat (i les diputades igual o pitjor) no és només l’activitat parlamentària: plens, comissions, etc. Que es resumeix en polsar un botonet. És una continuïtat de reunions, contactes i estudi de material amb l’objectiu de millorar la legislació del País. Eixe mateix dimarts venia d’una reunió que, en breu, donarà moltes alegries a una important part de la població.
I així és la nostra activitat, de reunió en reunió, i hores al telèfon consultant temes. Perquè allò important no és saber-ho tot, sinó tindre el contacte de qui ho sap. I quan tens una dedicació nova has de buscar un espill on aprendre tant la metodologia com l’aptitud de com enfrontar-la.
Un molt bon exemple de com funcionar ho ha demostrar ser l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, que passet a passet, sense agressivitat, sense defallir, amb tota una organització poderosa enfront, han aconseguit aclarir que sí van haver responsables de la desgràcia. La pròpia Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ho va ser. I així ho reconeixen 4 dels seus ex-directius. I han estat 13 anys i 8 mesos d’espera. 106 concentracions després, que han aconseguit la seua fita: que no va ser un cúmul de circumstàncies casuals, sinó una mala praxi conscient la que va dur a la mort a 43 persones, i va ferir a 47 més. Se van enfrontar a tot un PP en ple poder, i fins a tot a l’opinió d’una jutgessa. Persones valentes i amb trellat que van entendre que no calia fer molt de soroll i anar de tele en tele. Sinó un treball de formigueta i de picar moltes portes per a aconseguir-lo. I este és l’exemple que hauríem de seguir tota la política.
*Diputat de Compromís a les Corts
