Deia Victor Hugo, autor de Els miserables: “Obriu escoles per a tancar presons. El pervenir està en mans del mestre d’escola”. L’educació sempre ha estat una eina d’emancipació i d’igualació. Una educació pública, laica i de qualitat, requisit imprescindible per a una democràcia. Perquè és el dret que garanteix la igualtat d’oportunitats, de la llibertat. Sense elles una societat democràtica no pot existir.
El PP fa molt de temps que està en guerra contra aquesta definició democràtica de l’educació. El sistema públic està sofrint un desprestigi, suposadament per burocràtic, ineficaç, malbaratador. La seva erosió, tingue-m’ho clar, és l’erosió de la democràcia.
Es conta que fa temps, a terres castellonenques hi havia un terratinent que feia treballar els seus jornalers als camps d’arrós. Eren persones dures i acostumades al treball, però sobre tot callades i submises. Callaven perquè no sabien explicar el seu malestar, submises perque creien que el mon és com és i per tant no val la pena protestar. L’amo és l’amo i el treballador, el treballador. Es van obrir escoles públiques per a tothom i els fills dels jornalers van aprendre moltes coses i van fer als seus pares la gran pregunta: Per què? Per què les coses són com són? El terratinent, enfurismat, va exclamar: “Quina bogeria, si els fills dels jornalers estudien, qui collirà l’arròs, els meus fills?
Sobren comentaris. Toca la victòria de la gent. H
*Candidat A la valenciana (Compromís-Podem-EUPV)
