T enim unes singularitats diferents; com les tenen els gallecs, els andalusos, els catalans, etc. Per tant, en el temps que ens toca viure ara amb la covid-19, és molt difícil donar indicacions globals per a tots. Però la majoria sí que són assumibles per tots els territoris i tota la població: com el confinament, mantindré una distància, poder eixir a comprar el mínim temps possible, i altres que, ho diuen els experts, la ciutadania valenciana està aplicant-se com la que més.
Però n’hi ha d’altres que són més difícils d’aplicar. I no és perquè uns siguen millors i altres pitjors, sinó perquè som diferents. Les característiques orogràfiques i culturals no permeteixen fer les mateixes indicacions a diferents territoris. Nosaltres tenim una gran quantitat d’hortes i bancals que no tenen explotació econòmica, però sí agrícola. I les gastem per a l’autoconsum: pebreres, cebes, tomates, alls, i un llarg etcètera. I, precisament, ha hagut de coincidir en el temps la pandèmia amb el temps de poda, sembra, neteja... amb el manteniment general. Amb allò necessari per a que a l’estiu puguem collir alguna coseta.
I tot això sumat a que, si anem a collir --sempre seguint les mesures de seguretat que indiquen els experts-- és més improbable afavorir contagis, que no fent cua al súper. I estic segur que això també millorarà la salut mental de molta gent: encara que sigue mitja horeta cada dos dies anar a fer bancals, a llevar herbes, a podar quatre oliveres, sembrar maduixes, desconnectar del confinament en definitiva, jo ho crec beneficiari per la salut mental de molta gent. Tot això avalat, evidentment, pels experts sanitaris.
I com ja s’ha demostrat que les comunitats autònomes, sobretot la nostra, hem sabut gestionar els recursos i complementar a l’Estat; demanem que es delegue en els governs autonòmics més autonomia alhora de decidir sobre les singularitat de cada territori. I entre tots sumar per eixir abans d’aquesta crisi.
*Diputat de Compromís
