Quants articles, reflexions i debats s’han fet l’últim any al voltant de tot el que esta pandèmia ens vol ensenyar. Quantes lliçons ens està donant la irrupció del coronavirus en les nostres vides. Quants esdeveniments dels quals podríem prendre nota i aplicar per fer un món millor. I quantes circumstàncies injustes que encara persisteixen i que hem de corregir amb urgència. Per exemple, la desigualtat entre dones i hòmens. Perquè, entre tot allò pendent per a assolir eixe món millor, i que esta pandèmia de la covid-19 ens està possant davant dels nostres ulls, està també la consolidació de la igualtat.
Tal com recull el manifest 8 de Març de 2021. Dia Internacional de les Dones del partit socialista, les dones han estat en primera línia i han exercit un paper extraordinari en esta pandèmia. Com a treballadores en l’àmbit sanitari, la ciència i la investigació, des dels serveis essencials, però també assumint la responsabilitat de les cures en l’àmbit privat. Han estat com a professionals, com a mares, com a filles i com a dones. Han estat a tot, tots i cadascú d’estos quasi 365 dies de crisi. Una crisi del coronavirus que ha afectat molt més a totes elles.
Són elles les que més han perdut el seu lloc de treball, les que més han vist frustrat el seu somni de tirar endavant les seues empreses i les que més han anat als ERTO. I són molt més les dones que han hagut de compaginar les tasques escolars de les seues filles i filles amb el teletreball, la cura de familiars i, com no, la feina domèstica. Una vegada més, són elles, en major mesura, les que s’han quedat a casa, en molts casos, renunciant a la seua carrera professional i, inclús, al seu benestar personal i emocional. I si parlem també de les víctimes de violència masclista, tota esta situació --especialment durant el primer confinament-- ha sigut una angoixa diària i constant. Una vertadera tortura.
En definitiva, com expressa Nacions Unides, la crisi ha posat en relleu, tant la importància fonamental de les contribucions de les dones, com les càrregues desproporcionades que suporten. I això és inadmissible. És inacceptable que siguen les dones les que, de manera més usual, hagen de suportar-ho. I no és casualitat. Açò no passa de manera fortuita. Esta discriminació ocorre pel simple fet de ser dones. Passa perquè encara no hem aconseguit erradicar eixa educació patriarcal que afavorix els estereotipus de gèneres.
I crec que hem donat en la clau: l’educació. En este sentit hem avançat, n’estic segur, i educar en feminisme és una pauta cada vegada més present en les famílies, les escoles, a les universitats, a les empreses i en el conjunt de la societat. Perquè aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les facetes de la nostra vida és fonamental perquè els xiquets i els hòmens ploren amb la cara descoberta --sense pudor ni vergonya-- i perquè que les xiquetes i les dones s’empoderen fins a trencar el sostre de vidre --sense por ni culpa--. Perquè si els nens juguen a cuidar bebés i a netejar, a casa seua es practicarà la corresponsabilitat. I si les xiquetes juguen amb superheroïnes, se sentiran poderoses i sabran que, allà on es prenen decisions, elles també tenen lloc. Si aconseguim acabar amb estos estereotips des de ben menuts i menudes, tindrem gran part del camí recorregut.
Però mentre caminem per este camí, des del partit socialista seguirem en la lluita amb espases alçades i empunyadures morades. Ningú ens va aturar en este trajecte. Ningú. El feminisme està a la nostra agenda. El feminisme es lluita per tot arreu del món. I la trajectòria feminista del partit socialista és històrica. Totes les lleis d’igualtat de gènere al nostre país les ha impulsat el PSOE. Per això, este 8-M no omplirem els carrers, però estarem més presents que mai, ferms en la nostra reivindicació. Perquè el feminisme és necessari i urgent. Perquè al PSOE som feministes. H
*Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonómic
