El diumenge de Pasqua Maria Magdalena va al sepulcre. El seu cor estava ple d’amor i de dolor. Dolor per la mort del Senyor: ella l’havia seguit i l’havia servit; Ell havia donat llum i sentit a la seua vida. Malgrat tot, el dolor no ha matat el seu amor. Per això, quan encara era fosc, va al sepulcre, no sols per alimentar el dolor, sinó com a gest d’amor.
Les coses no estan com ella imaginava. La pedra havia estat treta. Pensa que han robat el cos i avisa als apòstols. Pere i aquell deixeble que Jesús tant estimava acudeixen també i, a partir d’eixe moment, els deixebles començaran a viure un camí interior que els portarà a ser recuperats per a la fe. El deixeble a qui Jesús estimava, en veure com estava el llençol amb què l’havien amortallat i el mocador que li havien posat al cap, «veié i cregué». Va entendre «que, segons les escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts». En canvi altres tenen més dificultats. Tomás, per exemple, necessita veure Jesús.
Aquest fet ens ha de portar a una primera reflexió: Pasqua és bona notícia per a tots els homes, no sols per als qui ja som creients. Jesús vol arribar a tots, però respectant el camí de cadascú. El Senyor vol portar a tots a la fe, però respectant els ritmes de cada persona.
Als qui tenim el goig de creure en Jesucrist i avui revifem la nostra fe, això ens deu portar a mirar a tots pensant que Ell buscarà i trobarà la forma de fer-se present en la seua vida. La celebració de la Pasqua no és perquè condemnem a un món no creient, sinó perquè ens alegrem de la nostra fe.
La fe en Crist Ressuscitat sosté la nostra esperança. Els sants, els màrtirs, els cristians que han viscut la fe fidelment, han aconseguit la victòria de Crist ressuscitat. Pasqua és la festa que sosté la nostra esperança. Que el Senyor Ressuscitat sostingui la nostra fe i la nostra esperança en aquest temps de dolor i sofriment. Bona pasqua a tots.
*Bisbe de Tortosa
