El gust pels detalls

Crec que la meua debilitat pels detalls es déu al fet d’haver viscut llarg temps en la que potser siga la més diminuta de les illes habitades de la Mediterrània. En les Columbretes, vaig adquirir el gust per allò minúscul, per les històries xicotetes, quasi anècdotes, que són al cap les que millor acaben definint el caràcter dels seus protagonistes. Potser per açò aquests dies m’han cridat l’atenció un parell d’esdeveniments, relacionats entre sí, que podrien passar per anecdòtics però que defineixen a la perfecció la realitat que vivim. Els hi explique. Ahir va començar el VI Open de Tennis Ciutat de Benicàssim que compta amb el patrocini de la Diputació i de l’Ajuntament. Fins ací tot normal, però si ens fixem en el detall, veurem com el cartell del torneig anuncia que el guanyador s’embutxacarà 1.000 euros, mentre que la guanyadora n’ingressarà únicament 600. O siga que a mateix esforç, diferent retribució (exactament un 40% menys per a les dones), deixant al descobert les vergonyes dels qui governen la Diputació i l’ajuntament benicassut, ambdós del PP, patrocinadors de l’esdeveniment. Però heus ací que gràcies a la pressió dels col·lectius feministes que lluiten per tal d’aconseguir una societat lliure de tot tipus de discriminació per raó de sexe, la Diputació feia marxa enrere ahir mateix i anunciava que igualaria els premis masculins i femenins. Celebrem la rectificació i esperem que prenguen nota i que passen de les declaracions edulcorades parlant d’igualtat a l’acció, ja que la realitat desvetlla en massa ocasions que les nostres institucions segueixen pensant i actuant segons els vells i patriarcals costums.