Bo, sempre ho hem sigut, però no ens ho hem cregut, com a mínim aquells que ens representaven no s’ho crien, el “poder valencià”, ha sigut simplement inexistent, un miratge, allà on es prenien les decisions més transcendentals i que ho acabaven condicionant tot, les que capgiren les nostres vides, les nostres necessitats i la nostra realitat era ignorada amb el menyspreu més absolut, el de la indiferència. Exemples en tenim un bon grapat, i milers de persones pateixen diàriament els efectes d’eixa submissió que socialistes i populars han tingut a les direccions dels seus partits o als barons que realment manaven, però per no fer de nou una llista de greuges ho reduiré a tres paraules, inversions, infraestructures i finançament, i és que amb diners torrons, i d’això, de diners fa temps que hem de demanar que ens deixen part dels que són nostres per anar fent.
Però ara som importants, ara s’ha de negociar un govern i Compromís és una de les quatre formacions que seu a la taula, de sobte la gent de la nostra terra ja no ha de tindre por d’un Monago qualsevol, ja no hem d’anar buscant el somriure de Susana, ara les comarques de Castelló tenen una veu pròpia com mai l’havien tinguda, la mesa del Congrés ens va intentar silenciar i diluir, però no ho han aconseguit per sort per nosaltres, ara per fi, inversions, infraestructures i finançament deixaran de ser una promesa electoral i estaran en l’agenda de govern, ara som importants. H
*Portaveu Compromís per CS
