La reputació és «l’opinió o consideració en què es té a algú o alguna cosa», segons la definició de la RAE que, en la seua segona accepció, fa referència al «prestigi». Si aprofundim en el concepte, des de l’àmbit de la comunicació, s’explica el terme reputació com el reconeixement que el públic fa del funcionament d’una organització. Un reconeixement fonamentat en el compliment dels compromisos i les expectatives generades.
Des que vaig arribar al govern municipal en 2015, he insistit que un dels reptes que afrontàvem era restituir la reputació de Castelló que el PP va deixar en números rojos després de 24 anys en el poder. Construir un relat de la ciutat del qual sentir-nos orgulloses i orgullosos. Un relat sòlid, sustentat en una transformació real a través de polítiques centrades en les persones, lluny del miratge de desenvolupament basat en grans projectes megalòmans que només buscaven titulars i que van acabar als tribunals o, en el millor dels casos, al calaix.
Recentment Castelló ha albergat un congrés i un fòrum de caràcter internacional sobre les relacions entre Espanya i Japó, i cada vegada que em preguntaven per l’impacte d’aquestes trobades, responia el mateix. Evidentment, hi ha un impacte immediat, aquell que té a veure amb l’ocupació hotelera i l’activitat dels establiments de restauració amb l’arribada de visitants a la ciutat. Hi ha un altre impacte, a mitjà termini, que és el relacionat amb el boca-orella: els qui ara visiten la nostra ciutat són prescriptors en potència, comptaran la seua experiència a familiars i amics, i probablement tornaran.
Però hi ha un tercer impacte que és el que de debò deixarà empremta: el reputacional. El mateix que es genera quan Castelló és reconeguda per la Comissió Europea com la segona ciutat més accessible; el mateix que quan es concedeix a Castelló la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació; el mateix que s’aconsegueix quan la Comissió Europea posa a Castelló com a exemple de gestió i execució dels fons Edusi i ens convoca a exposar la nostra experiència en la reunió de la Xarxa de Desenvolupament Urbà celebrada fa uns dies a Santiago de Compostel·la; el mateix impacte reputacional que tindrà la participació de la ciutat en la Cimera del Clima aquest dilluns, on se’ns ha convidat per a compartir els projectes de reducció d’emissions contaminants que gestiona el govern municipal.
Per primera vegada en molt de temps, es parla de Castelló en termes favorables. Per primera vegada en molt de temps es posa a Castelló com a exemple de bona gestió. Estem en el mapa d’allò positiu en àmbits tan transcendentals com el benestar social, la sostenibilitat ambiental o la gestió econòmica de la major injecció de fons europeus de la història local que permetrà materialitzar 11 operacions d’impacte social, mediambiental, urbanístic i tecnològic fins a 2022.
Però lluny d’acontentar-nos, aquest reconeixement extern ha de servir com a esperó per a continuar treballant pel benestar de la ciutadania i generar confiança. Com a govern, hem d’intentar complir la paraula donada i satisfer les expectatives. Així es transforma la ciutat. Així es canvia el relat.
*Alcaldessa de Castelló
