A la Vall d’Uixó tenim un greu problema amb l’aigua per al reg i este s’ha convertit en un problema endèmic de la nostra localitat. La situació entre les conques del Millars i del Palància (sense rebre aigua superficial de cap de les dos) ha abocat des de sempre als llauradors de la Vall a haver de fer perforacions per traure aigua del subsol. Si a eixa extracció li sumem anys de poques pluges i la proximitat a la mar, el resultat no pot ser altre que s’haja produït intrusió marina, i una bona part dels pous de reg del terme s’han salinitzat, sols donant aigua de molt baixa qualitat per als conreus. Esta baixa qualitat afecta tant a l’arbre com al fruit, donant com a conseqüència, agreujat per l’escenari de crisi citrícola, al progressiu abandó de molts horts de tarongers amb totes les repercusions negatives que això representa des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

Des de sempre, la gent de la Vall ha reclamat l’arribada d’aigües superficials que ens ajuden a pal·liar els problemes hídrics. L’arribada de la canonada de la COTA 100 que ens portaria aigua del Millars (aigua de la que els regants de la Vall tenen reserva per part de la Confederació, però no forma de fer-la arribar) haguera sigut una solució per al nostre camp. Malauradament, mai se’ns ha fet cas i la canonada acaba a la Vilavella, a uns pocs quilòmetres.

Al final, l’Estat va fer una inversió hídrica al nostre poble: una bassa de 2.000.000 m3 que aprofitara l’eixida massiva d’aigua de la Font de Sant Josep en època de pluges torrencials, i servira per recarregar els aqüífers. Més de 10 anys després, la bassa de la Mesquita segueix, encara que mig plena, sense funcionar. La Comunitat General de Regants de la Vall ha demanat usar eixa aigua este estiu per poder minimitzar el greu problema que tenim. Entre Aquamed i la Confederació Hidrogràfica del Xuquer no es fiquen d’acord per cedir-nos-la, i l’aigua està ahí evaporant-se.

Ja hi ha prou. Si l’Estat no és capaç de fer la infraestructura necessària per fer arribar l’aigua superficial a la Vall, almenys que permeta als llauradors emprar eixa aigua que està parada i perdent-se. No és un capritx, és qüestió de supervivència.

*Segon tinent d’alcalde de la Vall d’Uixó