El mes passat començava l’article amb un número, el 1.000, que recollia cada una de les dones víctimes de violència de gènere fins al moment. En aquell article demanava no haver de veure com creixia el maleït número, però la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere ha confirmat que les tres dones assassinades en les últimes hores, a Villalba, a Calp i a Terrassa, han estat víctimes de crims masclistes. Amb elles ja són 35 les dones assassinades per les seues parelles o exparelles enguany. La xifra és terrible, esgarrifosa.

I 1.010 dones assassinades en total des que va començar el registre, en el 2003, complint amb la llei integral contra la violència de gènere.

I el més trist de tot és que de les 35 dones assassinades en aquest 2019 només 5 havien denunciat. Després de les seues morts, deixen 24 orfes menors d’edat.

M’AGRADARIA dedicar les línies d’aquest article a dir que la lluita contra la violència masclista ha funcionat i que entre totes i tots hem aconseguit erradicar aquesta xacra social, els ho promet, però malauradament encara estem lluny d’aconseguir-ho. No puc entendre què li passa a aquesta societat, ni per què no podem parar aquests assassinats, sí, assassinats, no crims passionals. El llenguatge és molt important i no estic disposada a assumir cap eufemisme en aquesta matèria.

Com tampoc permetré que es tracte d’amagar la violència de gènere dins de l’àmbit familiar amb l’expressió «violència intrafamiliar» que utilitza l’extrema dreta i els seus amics, que no fa més que invisibilitzar i minimitzar aquesta xacra social on les dones, pel fet de ser-ho, són considerades pels seus agressors carents dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat; ni un pas enrere en la lluita per la igualtat.

LA VIOLÈNCIA de gènere és l’expressió més brutal de la desigualtat social existent entre dones i homes als diferents àmbits de la vida, constituint una violació dels drets humans i una forma de discriminació irreversible. I l’Ajuntament està fermament compromés amb la lluita contra la violència masclista i, a més, convençut de què per a erradicar-lo hem d’actuar de manera decidida i organitzada des de tots els àmbits possibles. La violència de gènere, els assassinats masclistes, com a punt àlgid del terrorisme masclista és un dels problemes més greus al qual ens enfrontem com a societat. Estem parlant de més d’una dona assassinada cada quatre dies. No es pot mirar cap a un altre costat.

Per aquest motiu estem elaborant un protocol d’actuació intern en matèria de violència de gènere que fique negre sobre blanc el procediment d’actuació interinstitucional més efectiu possible, per a optimitzar els recursos disponibles, donar la millor resposta a les víctimes i oferir la millor atenció. No podem parar en la lluita contra el terrorisme masclista, des de tots els àmbits possibles: des de les institucions, des de les escoles i instituts, des dels mitjans de comunicació, des de les nostres cases...

AÇÒ NO ÉS només una cosa d’una regidoria o d’un govern, açò és una tasca transversal que ens pertoca a totes i tots des de qualsevol àmbit de la vida.

*Regidora de Feminismes a l’Ajuntament de Castelló