D’ençà que alguns poders econòmics van posar l’accent en la necessitat de redefinir l’estat de benestar arran la darrera crisi, va davallar l’interés a posar-li noms i cognoms a aquest concepte associat a la socialdemocràcia europea, com si es tractara d’un horitzó que no es podria assumir. De tot plegat es va deduir que no es podrien pagar les pensions, que el manteniment de la sanitat pública esdevindria insostenible, que calia acostumar-se a l’austeritat.

Fou i és el somni d’aquells que volien i volen tornar a l’estat com una entitat bàsicament assistencial. Quantes voltes vam haver de sentir allò d’«hem viscut per damunt de les nostres possibilitats» com si la recent crisi econòmica tinguera una responsabilitat comuna.

Lluny de parlar ara d’aquestes misèries, voldria ponderar el que a priori sembla poc transcendent perquè afecta nuclis petits o a poques persones. Això és, que s’ha informat en aquesta setmana que hi haurà un IES a Benassal (recordem que és un indret que pateix un fort despoblament) i en un altre àmbit d’actuació que el nombre d’ensenyants a domicili ha augmentat força en els darrers anys. En el segon cas, estem parlant generalment de dos docents (un per cadascuna de les grans àrees) que acudeixen setmanalment a atendre i impartir els ensenyaments corresponents per tal que l’alumnat malalt i reclòs a casa puga continuar el curs. Suggereix per altra banda que aquest fet podria generalitzar-se als hospitals públics.

A priori semblen fites menudes, però la connexió amb el desenvolupament d’una societat de benestar és ben significativa perquè determina que cap persona pot restar al marge segons circumstàncies que no ha elegit. Estar malalt o malalta, viure en una comarca allunyada dels grans nuclis no poden ser un motiu d’exclusió. La Conselleria en aquest cas inverteix recursos que tenen un impacte quantitatiu relatiu, però enormement qualitatiu perquè parla d’inclusió, i envia un missatge clar, les inversions no es regeixen per criteris econòmics, al contrari, es determinen per una responsabilitat social. Un estat fort i compromés en el benestar de les persones.

*Regidor d’Educació de Castelló.