Minimització d’impacte

Demà finalitza el primer termini d’exposició pública del Pla General Estructural. Una de les consultes freqüents ha estat què és la minimització d’impacte, un concepte que no és nou però que amb la recent modificació de la LOTUP (Llei Autonòmica d’Urbanisme) esdevé una ferramenta que pot donar solució a molts dels problemes que patim a la Marjaleria, encara que la seua implantació és possible a qualsevol sòl no urbanitzable. Per a entendre la proposta cal recordar d’on venim. La manca de disciplina urbanística ha facilitat l’aparició d’edificacions en sòl no urbanitzable que han provocat un impacte negatiu, a més d’una inseguretat jurídica per als residents i el foment d’infravivenda. Amb aquest panorama, el Pla General té un triple objectiu: disminuir l’impacte negatiu, el paisatge i el medi ambient (menció especial a l’abocament d’aigües residuals); contenir al mínim possible el creixement residencial i dignificar la vida en les edificacions actuals facilitant l’obtenció de serveis urbanístics bàsics. Els plans especials de minimització d’impacte suposen una alternativa a la irreal promesa d’urbanització a l’ús en sòl no urbanitzable. Es pretén que l’afecció al territori siga mínima, amb paviments tous, vials moderats o sistemes alternatius de depuració. És a dir, amb característiques adaptades a l’entorn, amb menor despesa econòmica i amb formes de gestió més senzilles. Hauran de ser d’iniciativa pública però pot haver-hi un conveni propietaris-Ajuntament per al seu desenvolupament i la seua aprovació definitiva correspondrà a la Generalitat. No tenim una vareta màgica. No és possible solucionar d’un bufit anys i anys fent les coses malament. No podem donar solucions per a tots els gustos. Però entenem que amb la minimització d’impacte es resol la principal preocupació dels residents en la Marjaleria: viure millor sense perjudicar el territori.