+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

Tribuna

Pasodobles a la fresca

 

XAVI Del Señor
04/07/2017

Les festes populars exerceixen diferents funcions dins les relacions socials d’un poble. Són el reflex de la identitat cultural d’una comunitat, la vàlvula col·lectiva que ens permet eixir de la quotidianitat durant uns dies i un espai de socialització de primer ordre. Però també són el reflex d’una època i el resum de qui som i cap a on anem. L’assumpte del qual vull parlar hui no és cap novetat a les Festes Majors dels pobles de les nostres comarques, però ha sigut enguany quan al Grau hem pogut comprovar a què ens referim quan parlem de la mercantilització de les festes populars i dels espais públics. Ja tenim les festes de Sant Pere al servei dels diners. Si abans l’Ajuntament contractava orquestres per a tocar a la plaça del poble per a que la gent, sense excepció, ballara o traguera de casa taules i cadires per escoltar el èxits de tota la vida a la fresca bevent dels barrals vi amb llimonada, ara l’Ajuntament contracta orquestres per tocar a un carrer que tanquen per a que una empresa privada impose les seues condicions d’accés i que no es puga beure res que no siga comprat a les barres que estan dins el recinte, convertint un acte fester popular en un lucratiu negoci particular, tot i estar pagat amb diners de totes nosaltres, de vostè també, i que té lloc a un espai públic.

Desconec quins són els motius que han dut a l’Ajuntament a apostar per un espai fester excloent en lloc d’usar l’espai públic per al gaudi de les persones sense excloure ningú. I dic que és excloent perquè no deixar al veïnat entrar ni aigua per després cobrar per una ampolla menuda dos euros, és excloure. No entenc perquè Rafa Simó ha apostat per un Recinte Fester d’aquest tipus que no és sinó una expressió més d’un capitalisme que en lloc d’assimilar la diversitat cultural, se n’apropia i mercantilitza les formes i els usos festers convertint-los en objectes de consum amb l’únic propòsit de generar beneficis econòmics.

Lluny de reforçar la identitat cultural del Grau, el Recinte Fester és un clar exemple de cap on anem, així que ja podem dir-li adéu al barral i a les converses a la fresca escoltant pasdobles o a Nino Bravo.

*Regidor de CSenMoviment