A estes alçades de l’any i després d’haver superat (no sé si amb èxit) la travessia pel desert de la pandèmia durant els passats mesos, en estos moments el vaixell econòmic del govern es troba encallat com el Titànic. Mentre tracten de salvar-lo estudiant les millors alternatives de cara al públic, els ajuntaments continuem tenint a la butxaca vora 4.000 milions del superàvit del 2019. Que es diu ben prompte.
I continuem tenint-los perquè des de Madrid, Pedro Sánchez no trau el mocador blanc per deixar-los invertir, cosa que suposaria la pèrdua del que ell creu que és la seua Illa del tresor. Amb això, es podrien activar projectes productius que donaren feina, s’augmentaria el gasto social per protegir els més vulnerables o s’engegarien inversions financerament sostenibles, com s’ha fet en els darrers anys.
Enmig del Waterworld en la redacció de les conclusions de la mesa de reconstrucció a Madrid, el nostre Joan Baldoví va ser el Master and Commander que va impulsar l’aprovació d’una esmena transaccional per permetre als ajuntaments fer ús del superàvit, suspendre la regla de gasto en 2020 i 2021 i la gestió d’una part dels fons europeus pels consistoris i les CCAA. Una esmena, com dic, que es va aprovar amb la suma d’un grapat de partits excepte el PSOE i Vox.
En este context, caldrà avaluar què passarà en les pròximes setmanes amb Els Pirates del Carib socialistes de Vigo, Valladolid o Eivissa entre d’altres, per saber quina eixida prendrà el president: o bé ratificar-la a través d’un Decret o, el que veig més factible, girant la truita i venent el desbloqueig del capital municipal com una proposta seua.
El que està clar és que el marge de temps per evitar la Rebel·lió a bord dels seus és curt, sobretot perquè els que gestionem les administracions locals sabem de la importància i de la necessitat d’activar estos fons.
*Alcalde de Betxí
