El pròxim 16 de novembre es compliran dos anys des de la data en què les valencianes i els valencians eixírem al carrer, de manera massiva, per reclamar un finançament just per a la nostra terra. Una gran manifestació impulsada pels sindicats CCOO PV i UGT PV, per tots els partits polítics, excepte el PP, i amb participació del Consell, la patronal, les universitats i el conjunt del teixit associatiu. Va ser necessari elevar el to de les reivindicacions davant un Estat que tendeix a invisibilitzar les demandes d’un territori que sempre s’ha mostrat lleial i solidari amb Espanya.

Abans i després s’han dut a terme multitud d’actes informatius i reivindicatius, realitzats de manera descentralitzada, per a reforçar la nostra reclamació, a més de per finançament just, d’unes inversions proporcionals al pes poblacional i de la compensació del deute històric, conseqüència del dèficit amb el qual s’ha finançat el nostre territori.

Dos anys, sens dubte coincidents amb una gran inestabilitat política que ha impedit que s’aborden reformes estructurals necessàries per al nostre país. És el cas de la reforma del mercat de treball, per a combatre la precarietat i la falta de futur de la nostra joventut; unida a la del model econòmic i de producció, que aposte per la innovació, la transformació tecnològica i la lluita contra el canvi climàtic; la de la sostenibilitat de les pensions, com a element de cohesió i de solidaritat intergeneracional del nostre estat de benestar o una reforma fiscal que millore la recaptació i que ens permeta abordar els reptes que se’ns presenten.

Entre aquests reptes es troba també l’encaix de les comunitats autònomes, en un Estat que mostra símptomes que necessita ser revitalitzat políticament. I això no li és alié un sistema de finançament que ha de ser reformat per a acabar amb un repartiment desigual i injust entre ciutadans i ciutadanes dels diferents territoris de l’Estat. L’equitat en l’accés als serveis que presta la sanitat pública, l’educació o l’atenció a la dependència; el nivell d’inversions o el conjunt de polítiques públiques que puguen desplegar les autonomies haurien d’estar garantides per l’Estat, en condicions d’igualtat.

No és raonable que la ciutadania tinga millors o pitjors drets, majors o menors expectatives de desenvolupament socioeconòmic, segons el territori en el qual visca. No té justificació que el País Valencià siga l’única comunitat autònoma que estant la seua renda mitjana clarament per sota de la mitjana nacional, aporte més que el que rep. En definitiva, les nostres perspectives de progrés no haurien de veure’s frustrades per un sistema injust com l’actual.

ARA QUE ENS aproximem a una nova convocatòria d’eleccions generals és pertinent exigir als partits polítics i, en particular, a qui dirigirà el Govern d’Espanya, que siguen coherents, que no miren cap un altre costat i que es comprometen a impulsar una reforma profunda del sistema de finançament, perquè ningú puga sentir-se mal tractat.

També volem reafirmar el nostre compromís i determinació per a fer realitat un futur millor per a les valencianes i els valencians, en el context d’un Estat més just. Després del 10 de novembre i una vegada constituït el nou Govern, ja no hi haurà cap raó que justifique l’immobilisme de la política. O reforma del sistema de finançament o contestació social.

*Secretari general CCOO País Valencià