En primer lloc, vull dir que m’alegre que Sánchez i Iglesias hagen assolit un acord. Bàsicament perquè porte des de les eleccions del 2015 demanant que n’arribaren a un, i ara que ja el tenen tampoc ens posarem exquisits. Només es un començament.
Sincerament, crec que Iglesias pot ser un bon vicepresident. Té bon discurs, defensa la classe treballadora i les mesures de benestar social que necessitem. Més enllà que la seua gestió del partit l’haja portat a perdre vots. Cal dir que aquest nou gir de Sánchez --qui fins fa no res afirmava que Iglesias no podia estar en el govern-- deixa en molt mal lloc als qui van assumir eixe discurs.
Davant d’aquest panorama, Compromís estarem a l’altura, com sempre hem fet. Això no vol dir que regalem cap vot: caldrà parlar de l’aportació de l’Estat a la dependència. Caldrà el compromís amb el Corredor Mediterrani i el rescat de les dessaladores. Caldrà assegurar un bon finançament a la sanitat i l’educació. Caldrà defensa la taronja i aplicar la clàusula de salvaguarda enfront de les taronges d’Egipte i Sud-africa... Perquè sols amb eixes polítiques valencianistes i progressistes tindran el nostre suport.
Ara, arribats a aquest punt, hi ha dues coses que ningú pot passar per alt. La primera és la sensació d’haver fet el primo, que tot açò ha sigut un sainet des del 29 d’abril. De veritat açò no es podria haver acordat al maig o al juny? I la segona és que hem de tindre clar que hi ha un principi d’acord, però encara no hi ha majoria per un govern.
Esperem que es deixen aconsellar pels que sabem de diàleg. Així s’avança, així a Castelló i al País Valencià des de fa cinc anys amb governs com el de Fadrell i el del Botànic.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat
