Corrien els anys 90 i en la meua memòria perduren les converses a l’hora de dinar al menjador de casa i escoltar dia rere dia al meu pare i el meu germà parlar sobre què havien capturat les barques cada dia. Era la conversa recurrent, però al mateix temps cada dia diferent...

Anys després, vaig entendre la importància d’aquelles converses, lo important que era conèixer com anaven les temporades pesqueres per saber com oscil·lava l’economia grauera. Era un factor principal del dia a dia del Grau, d’això depenia que hi hagués gent el divendres al mercat, que els bars estigueren plens, el número de sabates que vendria el sabater....

Durant els anys 90 al Grau hi havia una flota pesquera de 39 barques d’arrossegament, 47 de fanal i 46 de trasmall que va convertir el Port de Castelló en el més important de la província i que demanava a crits mà d’obra, al principi del sud d’Espanya i més tard magrebins, per tal de seguir endavant. Centenars de famílies on la seua font d’ingressos principal era la mar, centenars de famílies que de forma indirecta vivien de la mar.

Sempre he sentit que la pesca està en crisi continua. Desprès de la bonança econòmica dels 90, la crisi general en tots els àmbits econòmics han fet canviar els hàbits alimentaris que han afectat al consum del peix. Cada cop menys pescadors poden viure en bones condicions de la pesca; les dures condicions laborals i el preu de les captures fan cada cop menys atractiva la professió. Els números tornen a no enganyar; a dia de hui el port de Castelló té 13 barques d’arrossegament, 14 de fanal i 17 de trasmall; el que confirma una reducció de gairebé el 70% de la flota pesquera.

La disminució dels recursos pesquers, així com la globalització del mercat i la importació de peix d’altres països, també expliquen part de la seua crisi, ja que la recerca de peix implica un major esforç econòmic juntament amb la pujada progressiva del petroli.

Vostés sabran que les competències municipals sobre pesca són molt limitades, l’agenda ve marcada per la Comissió Europea de Pesca, el Govern espanyol i la Generalitat valenciana; nosaltres podem ser el nexe d’unió entre la Confraria de Pescadors, la Cooperativa d’Armadors, el col·lectiu de mariners, el President del Port i les administracions.

Necessitem polítiques més actives que aposten per la pesca artesanal i sostenible, no per raons sentimentals, sinó perquè és el model que genera més treball i que genera menys impacte al mitjà marítim. Polítiques que ajuden al finançament, accions que ens ajuden a aconseguir fons FEMP per tal de millorar la vida del sector pesquer, vetllar per la preservació del medi i l’apropament i professionalització de la pesca als jóvens, la modernització del sector que millorarà les condicions de treball. En definitiva, hem de ser conscients que el consum de peix ha de passar pel coneixement del peix i dels hàbits alimentaris. Necessitem posar la marca del peix del Grau al mercat, a les grans superfícies, als restaurants, convenis gastronòmics, rutes de les tapes. Hem de treballar per ensenyar als menuts la importància del procés de la mar a la taula.

Tinc el absolut convenciment de què farem d’allò tant nostre quelcom de tots.

*Tinent d’alcaldia del Grau i portaveu del govern a Castelló