+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 

Opinión

 

A fondo

Segona revolució laica

Entenem que a les mentalitats fortament nacionalistes els costa entrendre aquest procés

 

José Martí José Martí
23/10/2019

Després d’un llarg procés històric, la modernitat il·lustrada va ser capaç de deslligar l’Estat de la religió, el tron de l’altar. No va ser fàcil. Va costar segles, guerres, enfrontaments i lluites sense fí, però es va aconseguir. La distinció radical entre pecat i delicte va ser assumida per les societats lliberals democràtiques. El pecat és assumpte de la consciència de cadascú, el delicte es cosa de la comunitat. Aquest llarg procés va aconseguir que la religió assolirà el seu veritable sentit lligada a la creença individual, a la consciència particular. S’instaura el Estat laic o acanfesional, no és el mateix, però per el que ara volem explicar tant si val. Quant de dolor, quant de sofrimet, quanta sang derramada! Acabaran les guerres de religió i s’instaurarà l’Estat modern que primer serà lliberal i més endavant lliberal democràtic. Encara avuí, en alguns indrets, no s’ha aconseguit aquesta distinció Estat/religió i aixó pot explicar, en part, el fenòmen terrible del terrorisme islàmic.

Des de finals del segle XX i al llarg del segle XXI estem vivint un fenòmen semblant. Estem en procés de deslligar l’Estat de la Nació, la comunitat política del sentiment nacional. Les identitats han de ser prepolítiques: una cosa són els sentiments identitaris, que com abans les religions cadascú ha de tenir els que vullga o senta més pròxims i un altra cosa ha de ser l´organització administrativa estatal i pública que defensa els drets dels ciutadans. Les nacions ja no funden Estats.

Entenem que a les mentalitats fortament nacionalistes els costa entendre aquest procés. D’igual manera que al llarg de tota la edat mitjana i l’inici de la modernitat costava entendre que el rei no fora defensor de la religió, la cristiandat en el nostre cas, i no es podia separar, fiquem per cas, ser espanyol de ser catòlic. Però els grans procesos històrics són difícilment reversibles, la qual cosa no vol dir que el procés siga linial, unidireccional i directe, i no puga haver avanços i retrocesos, corsi i recorsi, deia l’italià G. B. Vico.

Disortadament, hi ha una constant tendència a fer valdre en l’espai públic la força de les peculiaritats identitaries i singulars. El que el segle XXI ens planteja és fer d’eixes peculiaritats una questió prepolítica, com ara sortosament ja és la religió. I no és que no pugen formar part del debat polític, ni que eixes exigències de reconeixement siguen il·legítimes, ni molt menys, a tots ens fa falta una identitat i ens agrada i defensem la nostra terra, la nostra cultura, la nostra llengua; es tracta de que aquestes reivindicacions han de fer-se en la clara consciència de que no poden consistir en la ultima ratio de la política. De no ser així, i sovint no ho es, i ací tenim la qüestió catalana per mostrar-ho, socave l’àmbit públic, ciutadà, igualitàri de la política. Si la identitat nacional es transforme en principi polític màxim, mantenir la igualtat ciutadana resulta impossible. Es produeix un canvi fonamental del subjecte polític, ja no es el ciutadà com subjecte de dret, sinó un altre tipus de subjecte: el natiu o l’habitat del territori. Inverteix el sentit de l’accés a la política per que no fa seua la universalitat, característica del àmbit propi i comú de la política. Fa pivotar la política sobre identitats compactes, homogènies, substantives, preexistents a la constitució del cos polític i actua inevitablement contra la igualtat essencial del ciutadà.

Desnacionalitzar i europeitzar són uns grans reptes per a una esquerra veritablement progressita, universalista i laica no tant sols de les creeences religioses, sino també de les identitats nacionals. Els socialdemòcrates, ara també hem d’estar ahí encapçalant eixa segona revolució laica. Com ens agrada dir: identitat nacional o ciutadania igualitaria. That’s the question.

*Presidente de la Diputación

   
2 Comentarios
02

Por jps 17:33 - 23.10.2019

DENUNCIA ESTE COMENTARIO

Ayuda: Si considera que este comentario no debe aparecer en este web, por favor indíquenos el motivo y pulse el botón [Enviar aviso].

Según TV3 en Cataluña no se adoctrina ,los adoctrinados somos los demás, además de repente los que no comulgamos com el no adoctrinamiento de repente seamos de izquierdas o de derechas o mediopensionistas todos somos nacionalistas por ser españoles , somos fachas , somos franquistas , somos fascistas , pero como dijo uun senador estadounidense después de la segunda guerra mundial 'los nuevos fascistas serán en el futuro los que se autoproclmaran antifascistas.

01

Por Cruda Realidad 10:23 - 23.10.2019

DENUNCIA ESTE COMENTARIO

Ayuda: Si considera que este comentario no debe aparecer en este web, por favor indíquenos el motivo y pulse el botón [Enviar aviso].

¡Y luego dicen que en Cataluña se adoctrina! Nuestro “President” acaba de reescribir la historia de Europa......El nacionalismo en Europa dio a luz a los actuales Estados-Nación que conforman la Comunidad Europea …....Comunidad Europea que lleva años fomentando el nacionalismo europeo como paso previo a la creación de un estado europeo. “President” las Naciones siguen creando Estados, razón por la cual los actuales estados europeos, incluido el Reino de España, cada vez se parecen más a unas nacionalistas Naciones-Estado.......