Des de què un grapat de soldats afroamericans, comandats per Dwight Eisenhower, s’instal·la a Sicília el 1943, davall un temple grec, els europeus som deutors de les persones negres que van travessar l’Atlàntic per a combatre la ruïna moral i material que representava el feixisme. Quina vergonya, eixa mar convertida ara en la tomba tantes persones africanes! El mateix Eisenhower, com a president dels EEUU, en acabar el seu mandat, va tindre el coratge de dir la veritat: Hem d’evitar la compra d’influències per part del complex militar-industrial. No hem de permetre mai que aquesta combinació pose en perill les llibertats i la democràcia.
Som hereves també de Clara Campoamor, qui va aconseguir el vot per a les dones el 1931. Som hereus de Harvey Milk, regidor de San Francisco el 1978, des d’una humil tenda de fotos i declarant-se obertament gai. Hereus de Carles Salvador, organitzador de la Colònia Escolar Valencianista el 1933 a Albocàsser. Hereus de Léo Lagrange, responsable d’esports i lleure el 1936 a França; impulsor dels albergs juvenils i del moviment contra l’ocupació nazi, tot desembocant en la creació de l’animació sociocultural, ara en ús per entitats com els Lluïsos. Hereus de Henry Wallace, vicepresident dels EEUU (1941-45), qui es va oposar al corporativisme capitalista que anul·la la llibertat de les persones corrents.
Hereves d’Empar Navarro Giner, qui ja feia escola en valencià el 1935, de l’executiva del Partit Valencianista d’Esquerra. Hereves de Petra Kelly, fundadora del moviment Verd polític i finalment víctima de la violència masclista. Hereves d’Angela Davis i les dones organitzades per Dagmar Wilson el 1961 contra les armes nuclears. Som hereus i hereves de la llibertat. Som tot això; som Compromís.
*Regidor de Compromís per Vila-real
