En aquesta setmana marcada per la celebració de Cevisama, totes i tots hem parlat de la industria ceràmica, el motor econòmic de les nostres comarques que dóna treball a 20. 000 persones de manera directa. Si a això li afegim que el 94% de la producció del taulell a Espanya és fa a les comarques de Castelló, entenem la magnitud que aquest sector té per nosaltres.

Durant la visita que vam organitzar des de Compromís i en la qual en va acompanyar el diputat Joan Baldoví, també vam abordar la legislació de cogeneració, com lastra al sector i la necessitat de la formació del personal; vam debatre sobre com ens afecta el brexit (el Regne Unit és el tercer mercat on més exportem) i sobre la qualitat del producte i els processos de fabricació. Hem parlat de competitivitat, d’innovació, de creativitat i de disseny i del procés de concentració empresarial que està vivint en aquests moments la ceràmica.

A AQUEST SECTOR li afecta tant com a qualsevol ciutadà la manca d’infraestructures. I, a pesar que no es primera vegada que escric d’aquest tema, vull reprendre’l després de llegir les paraules del conseller de Política Territorial, Obres Publiques i Mobilitat, Arcadi España. En els desdejunis de l’agència Efe sobre l’ampliació del Port de València. El conseller va posar sobre la taula el que per mi és una falsa dicotomia entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat mediambiental i en cap moment va plantejar o va reflexionar de com aquesta ampliació afecta també al Port de Castelló.

Per desgracia en aquest debat encès que hi ha al Cap i Casal respecte a l’ampliació del seu port, poques vegades es tenen en compte Sagunt, Alacant i Castelló. Perquè, senyor España, les infraestructures no és poden plantejar sols de manera centralitzada. El conseller ho és també de Política Territorial i per vertebrar el territori, per mantenir un creixement equilibrat, és imprescindible mirar cap al Port de Castelló i també cap als altres de mercaderies del nostre territori. I, durant la setmana de celebració de Cevisama, aquest tema és especialment sensible.

Supose que no cal que li expliquem al conseller que el Port de Castelló és el port ceràmic per excel·lència. Al 2019, va moure 7,7 milions de tones de productes del sector. Cal que entenguen que per a què hi haja sostenibilitat i equilibri territorial, són més eficients i necessàries les inversions en Port Sur per facilitar les exportacions des del punt logístic més proper.

Però el més important, si realment volem un desenvolupament sostenible i fer competitiva la nostra industria, si realment volem donar-li facilitats al sector ceràmic i també al logístic, incloent al Port de València, ha de ser l’obertura del corredor mediterrani. Eixe serà el camí més eficaç de portar el nostre producte al centre d’Europa. I si el corredor mediterrani és la prioritat, igual no podem insistir en macrooperacions de dubtosa rendibilitat pel nostre país com és l’ampliació del Port de València. Senyor conseller, si m’accepta una recomanació, quan parle d’infraestructures, mire cap a Castelló.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació