Hui no els parlaré de la meua trilogia favorita, platja, piscina i paella. Això ha de ser en estiu, si encara mantenim les diferències d’estiu i hivern amb aquest canvi climàtic que ja pica a la porta. Hui vull escriure sobre les tres coses que li desitge a Castelló i el Grau per aquest 2020. I resulta que totes tres comencen per la lletra P.
El primer desig per a tots és la Pau. Sí, la Pau en majúscules i en tot el sentit de la paraula. Els que tenim una edat i hem escoltat Raimon a casa dels pares, sabem que de vegades la Pau, no és més que por. Por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. Però la Pau no pot ser això, ni ha de ser-ho.
No pot haver-hi Pau, sense justícia, ni justícia sense igualtat. La Pau és llibertat, discrepància i diàleg, davant del totalitarisme, les amenaces i els rodillos. La Pau, no és l’absència de conflictes, és la manera de solucionar-los. És, en definitiva, saber respondre als grans reptes que tenim davant. I de reptes, Castelló i el Grau anem servits.
L’altre desig, que a sobre és bàsic per a la ciutat, és el Pla General. Castelló el necessita, cada vegada amb més urgència. L’Acord del Grau vam fer un treball ingent per donar una resposta realista i equilibrada al creixement econòmic, social, urbanístic, i de protecció medi ambiental que precisa la nostra ciutat i tot el seu terme municipal. Ara, la pilota està en les Conselleries. I dic «les» perquè són més d’una les que ens han de donar resposta. Aquest document és complex, sense cap dubte, el més cabdal que haurem d’aprovar.
I si el PGOU és el document més important d’un Ajuntament, el segon document amb més pes són els pressupostos. Aquest és el tercer desig per aquest dia de Reis que vindrà: que en el termini més breu possible tinguem els primers pressupostos de l’Acord de Fadrell en marxa.
Els pressupostos no sols són números i conceptes comptables. Són els recursos que li dediquem a cada acció, cada programa cada projecte, recursos sense les quals la ciutat no avança. Les reformes en centres educatius van per bon camí, però necessiten un espai per als alumnes, un espai que cal adequar, i per a fer-ho calen diners, uns diners que si no tenim pressupostats poden portar a la paralització d’aquestes obres en les escoles.
Des de fa dues nits caldria que recollirem de forma selectiva els residus orgànics. És un compromís, no només polític, sinó social i medi ambiental, si volem tractar al nostre planeta amb respecte. Però per això cal una modificació de l’actual contracte de recollida, una modificació que depén d’un increment pressupostari.
El nou acord de progrés al govern vol apujar el Salari Mínim Interprofessional, una mesura de justícia. Però si no adeqüem els contractes de serveis dels ajuntaments, es pot quedar en una promesa més. sobren els motius per tenir, com més prompte millor, uns pressupostos que ens permeten desenvolupar les polítiques progressistes que necessita Castelló i el Grau.
Pau, Pla General i pressupostos, tres desitjos que espere que em i ens porten els Reis d’Orient. Que tinguen un bon any 2020!
*Regidor de Reciclatge, Transparència i Bon Govern de l’Ajuntament de Castelló
