Ja em resulta curiós que siguen precisament aquells que més s´hi oposaven en els anys setanta els que ara, en el seu vint-i-cinqué aniversari, vulguen atribuir-se en exclusiva el m¨rit i la defensa de la Constitució. No hauríem oblidar que la Carta Magna fou el fruit d´un pacte. Un acord impulsat, d´un costat, per una part del poder franquista (econ²mic, sobretot, per² també polític) que necessitava un aval democr tic per circular lliurement per una Europa poc inclinada a admetre a casa seua r¨gims dictatorials com el de Franco. I acceptat, de l´altre, pels hereus de la II República i per l´oposició a la dictadura, que s´havien adonat, feia anys, que ni la for§a ni la pressió internacional enderrocarien mai el franquisme. El pacte fou possible, per² exigí moltes renúncies. D´ací que els partits democr tics (molts d´ells republicans) acceptaren la successió mon rquica prevista pel dictador. D´ací que la Justícia no s´haja ocupat mai dels crims dels repressors franquistes. D´ací l´oblit en qu¨ caigueren els maquis. I d´ací, també, certs articles de la Constitució naixent. Aquell que privilegia l´Església Cat²lica tot i proclamar el laïcisme de l´Estat. O aquell que situa l´Ex¨rcit com a garantia de la unitat d´Espanya. O aquell que no aboleix del tot la pena de mort. O aquell que reserva al poder central aspectes claus de la gestió. O bona part dels que regulen l´organització territorial de l´Estat.
Ara que la Constitució fa vint-i-cinc anys i tot són commemoracions i discursos, potser no estiguera de més homenatjar-la amb amplitud de mires. Perqu¨, com qualsevol altre document jurídic, la Constitució és filla del seu temps. Un temps difícil i il lusionant en qu¨, com remarcava Lluís Llach, la democr cia era vista com una finalitat i no pas com un instrument. Per² la societat espanyola ja no és aquella que era. I si és de justícia atribuir a la Constitució el m¨rit --o una part-- de la més llarga conviv¨ncia pacífica que es coneix a la hist²ria d´Espanya, també hauria de ser just proclamar la necessitat d´adaptar-la als temps que corren. Des del consens, la toler ncia, el respecte i el di leg, quatre puntals de la democr cia tan deteriorats últimament. Estem assistint --i no és il primer cas-- a reformes de lleis b siques amb objectius sectaris, a un deteriorament greu de la conviv¨ncia en alguns llocs de l´Estat, a la persecució constant de la dissid¨ncia, a la manipulació permanent de l´opinió pública, a l´exercici autista del poder. Actituds, totes elles, que perverteixen la democr cia, que la releguen a un mbit merament formal. Del naixement de la Constitució en§ , mai la democr cia real no ha viscut en hores tan baixes com ara. Propiciar les mesures necess ries per recuperar-la i convertir-la en instrument real --i no sols formal-- de la conviv¨ncia fóra una bella i profitosa manera de celebrar la Constitució.
