Admirem als grans genis de la literatura, per² mai no els imitem. Ens tornaríem bojos. A hores d´ara, al llarg de la nostra vida liter ria, hem de mantenir les nostres conviccions sense adonar-nos dintre de quin estil, de quin dogma gravita el nostre pensament que de vegades s´impacienta per fabricar bellesa i tanmateix repartir-la pel món, este món, dintre de l´aldea global Terra, tan agressiu, insolidari, rar, que només crea nafres i dolors sense treva.
De tota manera també ens hem d´esfor§ar a l´escriure per al§ar un bell altar a l´amor, exaltant ferventment a la dona, per a fer vibrar d´emoció el possible llegidor, cansat ja de tantes com¨dies i mentides, de tantes novel.les de viol¨ncia, de tanta morbositat visual que ferixen als nostres ulls i engoixen l´ nima. Hem de fugir de tot eclecticisme, de tot criteri d´estos llocs lliteraris que volen oprimir el veritable pensament de l´escriptor lliure com el vent i sense cap entrebanc. Creiem de manera elemental la independ¨ncia de l´art d´escriure, la que gr cies a la mateixa sempre podrem ésser fidels a la vocació de realitzar una literatura intensa, ombrívola per a alguns, per² que tracta de trovar al llarg de la vida quotidiana tot all² que a hores d´ara manca dintre d´un amor sublim i també dels desamors, angoixes i alegries. Sempre hem d´elegir la forma del bon gust, així com la de fugir de la immoralitat, de la rutina superficial que ens condueix cap a la paradoxa de la contradicció. Cal anar més enll de la vulgar epidermis que ens mostra la vida habitual reblida de convencionalismes. En l´art d´escriure, creiem, sempre s´ha de buscar ser envaït per la imaginació, per a dignificar-lo com cal.
