Ja fa temps que anem rondant, per² no sembla que la visió de les orelles del llop ens fa§a repensar els plantejaments. Ben al contrari, en termes de consum, no coneixem ni depressions ni tristeses i ens hi lliurem amb una alegria encomanadissa que faria goig si no fóra que es basa, probablement, en una bombolla d´aire. Em ve al cap aquesta reflexió arran d´una notícia que publicava aquest diari dijous passat i, segons la qual, la quota mensual de les hipoteques de les nostres primeres, segones o terceres resid¨ncies (que de tot n´hi ha) pujaran un euro per cada sis mil de préstec, que no és res, si vostés volen. O potser sí, segons el cas.
Per² la cosa ve de més lluny: ja saben vostés que als Estats Units fa algun temps que ha comen§at a pujar l´interés que es cobra pels préstecs. Diuen els experts que l´economia europea no és necess riament una caixa de resson ncia de la nord-americana i que, per tant, hem d´estar tranquils. Ara bé, amb relació directa o sense, el cas és que l´euríbor -l´indicador europeu més utilitzat per calcular el preu de les hipoteques- també va pujar durant el mes de novembre prop de tres d¨cimes i ja est en el nivell més alt dels darrers dos anys. Un grapat d´euros menys cada mes potser no és per a espantar-se, si no fóra que la notícia, tal vegada, anuncia una tend¨ncia. És cert que els interessos estaven tan baixos que era impossible que descendiren més i que, per tant, l´única notícia possible n´era l´augment. I és igualment cert que l´actual pujada, segons els economistes, incidir poc en l´economia europea i que, en tot cas, retraur -pel que fa a l´Estat Espanyol- una mica el consum, que s´havia disparat els darrers mesos, i que tot plegat fins i tot pot ser bo. Per² també ho és que ja fa temps que alguns experts denuncien l´increment excessiu del percentatge d´endeutament de l´economia de moltes famílies. L²gicament, els bancs i les caixes no fan públics els seus estudis, per² em consta que ja tenen ben calculat el nombre dels seus clients que comen§ar a tenir problemes de solv¨ncia per cada euro que puge la quota mensual de la hipoteca que tenen contractada. I les xifres que es desprenen d´aquests estudis no són gens tranquil.litzadores.
En pocs anys, hem canviat radicalment de mentalitat. L´her¨ncia d´una economia de pura subsist¨ncia -i encara no- com fou la de la Postguerra s´ha diluït en unes poques generacions. Acostumats a les penúries, la gent que visqué aquells terribles anys no feia despeses fortes si abans no havia estalviat els diners: en termes populars, no estirava més el bra§ que la m niga. No podien, tampoc. Actualment, tot funciona exactament a l´inrevés: el nivell baix dels interessos i l´entronització del consum com a patró de vida han instituït el pagament a termini. És a dir, l´endeutament. L´estrat¨gia consisteix a estimular el desig per qualsevol producte i, després, a propiciar-ne l´adquisició immediata (abans que cedisca el desig) a través de propostes d´amortització en c²modes terminis i a un interés raonable. El problema, per², és que el desig (estimulat per publicitats diverses i per l´entorn social) ben aviat torna a despertar i, com un déu antic, ens exigeix nous sacrificis. De manera que, a poc a poc, anem acumulant quotes (d´electrodom¨stics, d´aparells inform tics, de cotxes, d´hipoteques...) que potser individualment no resulten massa oneroses, per² que sumades acaben per menjar-se una part cada vegada més suculenta de la n²mina.
Els pr²xims dies ens internarem de nou en l´espiral consumista més exagerada de l´any. A casa, per si de cas dubte a participar-hi, ja ha arribat una nova targeta de cr¨dit que em permetr , segons la publicitat que l´acompanya, accedir a tots els meus somnis. A tots: sense privar-me´n de cap. I tot a canvi d´una quota de no res que pagaré quan vulga i com vulga.
Escriptor
