No sé si sabran vostés que R dio Televisió Espanyola, la televisió que vol ser de tots, segons proclamen ells mateixos, reduir durant aquest mes de manera dr stica les hores d´emissió en les llengües de l´Estat cooficials amb el castell . I dic que no sé si ho sabran perqu¨ la mesura, que s´aplicar a tots els centres territorials i que ja ha tingut una contestació important en altres llocs, ha passat bastant desapercebuda per aquestes comarques. En la pr ctica, el centre territorial del País Valenci únicament emetr l´informatiu de les dues: trenta minuts cada dia. Durant els quals, val a dir, s´alternar , con fins ara, l´ús del castell i del valenci . La justificació que en donen els responsables apel.la a la reestructuració que est duent a terme RTVE i que inclou una forta reducció de plantilla: més de quatre mil treballadors.
No negaré que la televisió pública espanyola necessita una remodelació profunda, molt profunda. I no tan sols econ²mica: li cal, sobretot, arbitrar fórmules que tallen l´actual depend¨ncia del poder. Per² crida l´atenció (i indigna) que l´estalvi haja de castigar les emissions en llengües diferents al castell i no, per posar un exemple, les remuneracions exorbitants de Carmen Martínez Bordiu com a aprenent de ballarina freak. I n´hi ha més, d´exemples. L´actitud, per², no és nova. I va més enll d´un c lcul simplement econ²mic. Naix, al capdavall, d´una concepció de l´Estat on les cultures i les tradicions (i les llengües, doncs) diferents al castell resulten una mol¨stia prescindible. I no, com seria l²gic, un factor d´enriquiment de l´ mbit comú. Si, efectivament, la televisió pública estatal considerara que el gallec, l´¨uscar i el catal formen part del patrimoni cultural de tots, i que l´ús n´és un dret dels ciutadans, ja fa temps que la televisió digital pública hauria incorporat el doblatge de les pel.lícules i la locució de les retransmissions --com a mínim-- en totes les llengües oficials de l´Estat Espanyol. Ja saben que no és el cas.
Potser algú se sorprenga que aquesta nova mesura a favor del castell (i en detriment de les altres llengües) l´haja pres un govern socialista. Un Govern, a més, el president del qual va anunciar que, amb ell, es reconeixeria d´una vegada per sempre la pluralitat cultural --i nacional-- d´aquest ens comú que es diu Espanya. La realitat, per², no sols ha desmentit la promesa sinó que ha anat més enll . O més enrere, segons com es mire. I a les disposicions de restricció lingüística que aplicar sense rubor RTVE se n´han sumat d´altres igualment preocupants: com aquell decret que incorpora una hora més en castell a les escoles de les comunitats aut²nomes amb una altra llengua oficial. Una mesura que pretén protegir el coneixement de la llengua castellana, quan, si observem la realitat, la sensació és ben diferent. De fet, la llengua en la qual els alumnes no ixen aptes de les escoles és sempre l´altra: el valenci , en el nostre cas. Potser, ni una mesura ni l´altra resulten determinants per al futur del gallec, el catal o l´¨uscar.
En tot cas, ja fa temps que no crec en casualitats. Així que no puc deixar de pensar que totes dues notícies responen a una voluntat única i constant: siga popular o socialista, cap govern central ha concebut la pluralitat d´Espanya com un factor de riquesa cultural sinó sempre com un llast, com un problema que s´ha de resoldre. Per la via de la marginació lenta i progressiva, no cal dir-ho.
Escriptor
