Diuen que viatjar serveix entre d´altres coses per conèixer món. Jo crec que bàsicament serveix per conèixer-se a ú mateix. També diuen que el nacionalisme es cura viatjant. Com si el nacionalisme fora una malaltia! El meu nacionalisme es fonamenta més i més quan viatge, quan faig una visita curta, quan faig una estada llarga, o quan he viscut a altres països. Quan conec costums, quan trobe infraestructures que no hi ha al meu país, a la meua ciutat. Sóc nacionalista perquè vull el més i millor per a casa meua, no per que vullga que els altres no ho tinguen.
He estat uns dies a Barcelona. M´interessa el urbanisme i m´agrada l´arquitectura. Hem fet la ruta del modernisme. Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner. Formes fascinants, solucions intel.ligents per fer un edifici preciosista i funcional. Però el urbanisme no són només edificis emblemàtics, apertures de grans vies o dotacions ciutadanes de dimensions espectaculars. El urbanisme són, sobretot, respostes a problemes quotidians de qui realment forma la ciutat, els ciutadans, les persones.
He vist coses a Barcelona que són directament traslladables a Castelló, d´altres que demanen la lògica adaptació a les dimensions urbanes i les realitats socials. He fotografiat mobiliari urbà, he pres notes, he parlat amb regidors d´allà...
Lizbeth diu que això no són vacances. El problema és que el meu treball és a l´hora la meua passió. Pense que un regidor està sempre de guardia. Que té l´obligació d´aportar el més i millor a la seua ciutat. Torne amb propostes i ganes. Així entenc jo la política municipal. Lluny de la baralla partidària.
Fora bo que el Partit Popular ho entengués igual.
Regidor del Bloc a l´Ajuntament
de Castelló
