Avui tota l’Església celebra la Jornada Mundial dels Mitjans de Comunicació Social. Un mode de reconèixer el valor de les comunicacions socials, especialment en relació amb la vida de la fe i la seua transmissió. Una jornada en la que el Sant Pare ens fa arribar el seu missatge: “Silenci i Paraula: camí d’evangelització”, amb el qual vol ressaltar el valor de la comunicació entre les persones, teixida de silenci i de paraula, en un món on els mitjans tècnics de comunicació semblen el més important i decisiu.

“El silenci es or i la paraula plata” afirma una dita popular. La paraula que no neix del silenci és paraula ociosa, sense fonament; neix del buit i en el buit cau. No procedeix de l’esforç del pensament, de la pausa del recolliment, del sofriment amorós. La paraula ociosa és lleugera, sense pes. Qui no té res que dir pronuncia paraules vanes. En realitat, el silenci és expressió de la riquesa que configura la pròpia vida. Qui està buit; qui està atordit per la superficialitat; qui es deixa dur per la duresa del seu cor; ¿què pot dir?

En un món tan marcat pel soroll és important cercar moments de silenci, recollir-nos en el nostre cor. El Papa afirma en el seu missatge que: “El silenci és part integrant de la comunicació i sense ell no hi ha paraules amb densitat de contingut. En el silenci escoltem i ens coneixem millor a nosaltres mateixos, neix i s’aprofundeix el pensament, comprenem amb més claredat allò que volem dir o allò que esperem de l’altre; escollim com expressar-nos”. Més encara, el silenci permet un altre tipus de llenguatge que va més enllà de les paraules: els gestos, l’expressió del nostre rostre… El silenci també revela el nostre interior.

Necessitem crear un ambient propici que equilibri paraula i silenci. La conversa serena; el contacte amb la natura, que invita al silenci; la pregària, que ajuda a l’escolta de la Paraula... Tant la paraula com el silenci fructifiquen en un cor pacificat, que accepta els propis límits però obert a les realitats més excel·lents: la recerca interior; la comunicació fidel; l’obertura als signes de la presència de Déu en la natura i els esdeveniments; i l’escolta de la seua paraula reveladora. H