Totes les candidatures que concorren a les eleccions municipals i autonòmiques han tingut l’oportunitat de presentar als possibles votants els beneficis i les bondats dels seus programes i la debacle que suposaria votar els contrincants barra enemics barra ixos.
Ara, diu la norma, toca reflexionar, discórrer, recapacitar i considerar, que ve a ser el mateix, a qui atorgar-li la confiança per a quatre anys. La norma, siga on siga, no ha parat en què hi ha gent que no reflexiona, sovint no discorre -perquè no sap o perquè no vol-, no recapacita ni de conya o és profundament desconsiderada. De sempre aquesta jornada ha sigut considerada com el Divendres Sant per al cristianisme quan, durant el franquisme -i després-, no hi havia cine, els bars tancaven i el silenci era d’obligat compliment ací i allà. Tampoc durant la jornada electoral es pot proclamar el missatge salvador dels partits, fonamentalment perquè els adversaris barra contrincants barra ixos no acaben a galtades i els candidats curen l’afonia. A l’Argentina, sense anar més lluny, no es pot anar al futbol o als espectacles a l’aire lliure.
Lluny, però, d’aquesta reflexió imposada, altres països com ara Alemanya, Gran Bretanya o els Estats Units opten per captar i convéncer el votant a peu d’urna, sense restriccions. I no passa res. H
*Escriptor
