S’han fet càlculs, aproximats, sobre la duració de la crisi econòmica en la Comunitat Valenciana. Uns es decantaven per deu anys fins vore la llum, altres quinze fins que la llum fóra de 125 i altres vint per a poder pagar-la. També és veritat que els tals càlculs es feien amb paràmetres caducs vista la rècua de personatges que ha governat durant dècades les nostres terres i les nostres comarques. L’últim enxampat ha sigut una peça major quan parlem del delegat del Govern en la comunitat. Si els haguera triat Esperanza Aguirre no haurien eixit tan garameros...
El Govern que ha volgut erigir-se com a garant de la puresa valenciana amb el decret de valenciania protector del jupetí, la paella ortodoxa i l’ús del valencià que molts d’ells ni parlen ni escriuen ni lligen i ni entenen, vol castigar sense beques de menjador a aquells xiquets de primària si s’albira --prèvia denúncia anònima--, alguna defecció a la tal valenciania. Aquesta actitud mediàtica potser siga només un intent de desviar la poca atenció de la ciutadania a temes que ratllen l’esquizofrènia i estalviar-li el disgut del dia a dia de detencions, imputacions i sospites més que fonamentades.
Per això s’han refet els tals càlculs amb la previsió que si ningú posa la mà al calaix la CAV farà tremolar Alemanya en pocs anys. H
*Escriptor
