… Desgraciat el que se’l trobe, diu el refrany. I amb raó. A Rússia, sense anar més lluny, amb 22 milions de pobres-pobres, s’estan executant aliments per no ser aliments russos.
Fet i fet recentment s’han eliminat 78 tones d’albercocs i nectarines per tenir sospites --després d’un intens interrogatori--, de ser provinents de Turquia com també 28 tones de pomes i tomates polaques --ací la tortura fou realment eficaç quan bramaven ulga, ulga que com tot el món sap vol dir demanar socors en polac--. També s’ha programat la cremà televisada de 9 tones de safanories i 28 tones de llonganisses i botifarres perquè han sigut adquirides a països enemics del putinisme com Holanda, Canadà i Alemanya.
A Zimbàbue, a tir de pedra, gent forastera i rica es dedica a matar lleons i altres animals popularitzats pels documentals de National Geographic. Fins i tot girafes de les quals una caçadora experimentada ha afirmat que: les girafes són animals molt perillosos que poden ferir-nos amb rapidesa (sic). Com saben tots aquells que n’han tingut una a casa: insofribles.
Ací, potser per la calor o la moda, hi ha homes miserables i vils que es dediquen a matar els propis fills quan la relació amb la mare s’acaba aconseguint la mort en vida d’aquella persona i l’horror de tota la humanitat. H
*Escriptor
