Som molt de viure amb atenció les vicissituds meteorològiques perquè la veritat és que d’aigua no ens sobra. I també és cosa de per estes terres això de que ploga a mansalva i que aleshores la pluja faça malbé (quina preciositat de paraula) el treball de tot l’any en el camp. No fa tant de temps teníem molts més vincles amb el camp, totes les famílies tenien alguna relació directa o indirecta, i ens suposava una espècie d’assegurança en lo econòmic de la que podíem tirar mà en cas de necessitat. Tot açò s’ha anat perdent per la inacció, i de vegades la col·laboració, de polítics de partits que ara es posen davant d’una pancarta per dir que defensen la nostra taronja però als quals no els va tremolar el pols a l’hora de donar un SÍ a l’entrada a cabassos de cítrics procedents de Sudàfrica.
Però tornem a l’oratge. He parlat amb alguns agricultors i em comenten que ha fet bé la pluja i que, encara que ha tardat, ha arribat a temps perquè ara els brots agafen força per suportar la calor que prompte vindrà i per fer madurar els fruits i la verdura. Estan contents.
JO TAMBÉ pense que en esta legislatura hem treballat molt bé el nostre camp. Ens va tocar llaurar un terreny erm i sec, maltractat per l’abandó d’uns polítics, els del Partido Popular, que havien perdut l’interès per la nostra terra i als quals els motivava més l’especulació del boom immobiliari i la política dels grans esdeveniments. A més a més ens va tocar llaurar a colp d’aixada, que ni un motocultor en condicions van deixar. Ens ho hem currat de valent i només calia tindre un colp de bona sort i que la pluja arribara a temps per nosaltres. I està arribant, ja ho crec que està arribant, en forma de remuntada en les enquestes.
Ara en estos dies que queden fins a les eleccions no es poden publicar enquestes, però des de fa un temps açò s’ha trampejat una miqueta i se’ns ofereixen preus en un mercat on Podemos som l’albergínia. Encara que puguem pensar que esta hortalissa és d’ací de tota la vida, allò cert és que va arribar tard a les nostres terres, al voltant del 1400 d.de C., gràcies als àrabs que la van portar de l’Índia.
PODEMOS també ha arribat fa poc de temps i els que en formem part tenim un recorregut molt interessant que ens fa sentir orgullosos de l’empremta intercultural. Compartim també amb l’albergínia això de tindre un gust molt particular, diferent, amb molta personalitat. A voltes també deixem un regust amarg, però si ens trobeu el punt i ens tasteu per primera vegada... ai, què difícil serà que no ens torneu a incloure en la vostra saludable dieta.
Va ploure per a bé i en els dos debats que hem pogut vore televisats el sol ha eixit per a nosaltres. Si us quedeu mirant-nos gairebé es pot apreciar com creixem. Queda la recta final, haurem d’estar atents a les plagues que sempre amenacen. Diumenge posarem albergínia al plat, posarem paperetes de Podemos als col·legis electorals. I tant de bo ens tasteu, perquè no us defraudarem i després ja no us abandonarem. Amb vosaltres, per la salut de totes.
*Diputat de Podem a Les Corts
